"Si el Partit Demòcrata vol fer costat a anarquistes, agitadors, revoltats, saquejadors i cremadors de banderes, és cosa seva. Però jo, com a president vostre, no els seguiré el joc. El Partit Republicà seguirà sent la veu dels herois patriotes que vetllen per la seguretat dels Estats Units” — Donald Trump, 28 d’agost del 2020.

Quan a la tardor va aparèixer un vídeo en què Donald Trump feia ostentació de la seves pràctiques d’assetjament sexual, va esclatar la indignació. Però si les paraules de Trump sobre les dones eren ofensives, les seves polítiques són incomparablement més perilloses i poden costar més vides que en qualsevol altre àmbit de l’administració.

1. ¿I quina falta fa l’experiència per ser president?

El 1981, quan Bernie Sanders va guanyar les eleccions a l’alcaldia de Burlington, la ciutat més poblada de l’estat de Vermont, vaig trucar al seu gabinet per veure si en podia treure material per a un article sobre un càrrec electe socialista. Jo treballava a The Washington Post com a becari (no ho vaig pas mencionar, que era becari) i vaig xerrar una bona estona amb l’assistent del seu gabinet que s’havia posat al telèfon.

Tots sabem que el papa Francesc s’interessa molt pels marginats, però ¿us heu adonat que la seva compassió supera la barrera de les espècies? Ha insinuat que els animals aniran al cel i que a la Mare de Déu li fan molta pena els patiments del bestiar maltractat.

El setmanari satíric francès Charlie Hebdo es burla amb mordacitat de persones de tots els orígens i religions. Un dels seus dibuixos mostrava diversos rotllos de paper de vàter marcats amb els noms “Bíblia”, “Torà” i “Alcorà”, i un text explicatiu al costat: “Al lavabo, totes les religions”.

La qüestió de la intervenció dels EUA a l’Iraq, plantejada aquesta setmana, fa que em recorri una amarga sensació de déjà vu. La invasió de l’Iraq que va protagonitzar el nostre país el 2003 hauria de servir d’advertència que la força militar de vegades converteix un problema real en una cosa pitjor.