<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Andorra - Josep Maria Argimon]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.ad/firmes/josep-maria-argimon/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Andorra - Josep Maria Argimon]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.ad:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Tres dies de pandèmia poden marcar la diferència]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/tres-dies-pandemia-marcar-diferencia-coronavirus-covid-19_129_3124569.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/31b6f9c4-2a40-487e-97e8-e9a7359467ed_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El seguiment i control de la pandèmia requereix disposar de bona informació. El nombre efectiu de reproducció (Rt), el risc de rebrot o la incidència acumulada són alguns dels indicadors més utilitzats, que tenen en comú l’ús del nombre de casos diagnosticats per PCR, i des de fa unes setmanes pels tests d’antígens ràpids (TAR). L’inconvenient de la PCR és que els seus resultats poden trigar des d’hores, en una situació d’urgència, fins a dies, en altres circumstàncies. És precisament aquest retard en l’obtenció dels resultats el motiu pel qual els indicadors de <em> Dadescovid.cat</em> es publiquen amb tres dies de retard.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Argimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/tres-dies-pandemia-marcar-diferencia-coronavirus-covid-19_129_3124569.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 16 Dec 2020 22:26:04 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/31b6f9c4-2a40-487e-97e8-e9a7359467ed_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Dos professionals sanitaris fent una prova PCR a una pacient al CAP Gòtic de Barcelona.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/31b6f9c4-2a40-487e-97e8-e9a7359467ed_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trencar amb l’herència de la pobresa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/anna-garcia-altes-josep-maria-argimon-trencar-herencia-pobresa_129_3271515.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Les desigualtats en renda es tradueixen en desigualtats en salut, i la mala salut i la pobresa s’hereten. Les dades mostren que les nenes i els nens de famílies amb un nivell socioeconòmic més desafavorit tenen més mala salut i un nivell educatiu i una classe social més baixos quan arriben a adults, una edat a la qual, al seu torn, poden ser mares o pares. L’ascensor social està avariat, la renda dels progenitors està molt relacionada amb la renda dels fills, i els infants pobres difícilment seran adults no pobres.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Argimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/anna-garcia-altes-josep-maria-argimon-trencar-herencia-pobresa_129_3271515.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 Feb 2019 18:28:06 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[La mala salut i la pobresa s’hereten]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’atenció sanitària universal continua vigent a Catalunya]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/latencio-sanitaria-universal-continua-catalunya_129_3348465.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Divendres passat l’Estat va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei d’universalització de l’assistència sanitària, i en queda suspesa l’aplicació. Aquest recurs es va presentar un cop l’Estat va decidir desistir de la negociació bilateral que havia proposat a la Generalitat i que no s’ha pogut dur a terme per l’aplicació de l’article 155. Com a subdirector de CatSalut, com a garant de l’aplicació d’aquesta normativa, ja vaig anunciar que la suspensió de la llei podia ser una de les moltes conseqüències de l’aplicació del 155.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Argimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/latencio-sanitaria-universal-continua-catalunya_129_3348465.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 26 Mar 2018 21:24:18 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 155 i la restitució de la normalitat en la sanitat catalana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/restitucio-normalitat-sanitat-catalana_129_3373667.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El president Rajoy afirmava que l’administració de la Generalitat està en una situació de “més normalitat”. Aquest missatge de pretesa normalitat repetit de manera constant pel govern de l’Estat dista molt de la realitat en què ens trobem en el dia a dia de l’administració catalana. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució té una càrrega política excepcional; no es pot parlar de normalitat quan el govern legítim de la Generalitat està destituït, l’administració bloquejada i els comptes intervinguts. És cert que el correcte funcionament dels serveis sanitaris, i de la resta de serveis públics, està garantit i no s’ha vist afectat: ¿algú es pensava que es donarien indicacions perquè els serveis bàsics no funcionessin? Els professionals del nostre sistema estan demostrant una actitud de servei i compromís amb la seva feina i amb la ciutadania, cosa que no s’ha de confondre amb submissió davant la situació política actual. Cal, doncs, agrair la tasca dels servidors públics.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Argimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/restitucio-normalitat-sanitat-catalana_129_3373667.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 Dec 2017 18:27:10 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Evitem els sobrediagnòstics]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/evitem-sobrediagnostics_129_3539639.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El 2014 la Societat Americana Contra el Càncer (ACS) va anunciar que revisaria les seves recomanacions sobre el cribatge de càncer de mama atesa l’evidència científica que demostrava un important sobrediagnòstic en les dones joves sense que es reduís la mortalitat. Aquesta setmana l’ACS ha modificat les recomanacions canviant l’edat d’inici del cribatge -de 40 a 45 anys- i la freqüència -que ha passat a ser biennal en les dones de més de 54 anys-. El programa de cribatge de càncer de mama a Catalunya i les recomanacions del projecte Essencial encara són més prudents i desaconsellen el cribatge rutinari en dones menors de 50 anys, llevat d’aquelles que presentin un risc molt elevat. Qualsevol prova diagnòstica té efectes adversos, com ara falsos positius, que suposen un sobrediagnòstic, i falsos negatius. És necessària la revisió permanent de l’evidència i la reavaluació de les recomanacions dels professionals, i alhora, que les pacients rebin la informació necessària sobre els beneficis i els riscos dels programes de cribatge per prendre les seves decisions. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Argimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/evitem-sobrediagnostics_129_3539639.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 21 Oct 2015 20:48:17 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Juncker i la salut dels europeus]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/juncker-salut-dels-europeus_1_3624355.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Ara que el nou president de la Comissió Europea, el luxemburguès Jean-Claude Juncker, està present als titulars dels mitjans, convé recordar un episodi succeït fa unes setmanes, quan ell mateix va anunciar que algunes de les competències de la Direcció General (DG) de Salut i Consum passarien a la DG de Mercat Interior, Indústria i Emprenedoria, cosa que va causar un gran malestar entre els defensors de la sanitat pública europea. Després de la demanda de més de trenta grups de pressió (incloses associacions de pacients i societats científiques), el president de la Comissió Europea va anunciar que havia reconsiderat aquesta decisió i que finalment la responsabilitat dels medicaments i els productes farmacèutics romandria a la DG de Salut, ja que, reconeixia Juncker, no eren com qualsevol producte de consum.  </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Josep Maria Argimon]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/juncker-salut-dels-europeus_1_3624355.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 16 Nov 2014 18:30:33 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
