<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Andorra - Vladimir De Semir]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.ad/firmes/vladimir-de-semir/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Andorra - Vladimir De Semir]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.ad:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[‘Preprint’  o ciència inconclusa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/preprint-ciencia-inconclusa_129_3125866.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Què ens permet dir que un coneixement és ciència o no? Partim del saber preestablert (hipòtesi) per arribar a un determinat resultat (tesi) mitjançant la demostració, l’experiment o l’assaig clínic. Per exemple, elaborem una substància bioquímica a partir de l’experiència adquirida i d’innovar-ne la composició amb el supòsit que ens servirà per generar una determinada immunitat contra una nova malaltia. Aquesta hipòtesi d’una vacuna possible només es podrà convertir en la tesi d’una vacuna efectiva després de diverses experimentacions i assajos clínics que la facin compatible amb una administració segura en humans. Però el procés científic no s’acaba aquí. Cal que tot el procediment s’expliqui amb el més mínim detall i es publiqui en una revista de referència científica, prèvia validació estricta per part d’altres grups científics. És el que s’anomena <em> peer review</em> o revisió per parells. Per tant, la ciència no és ciència fins que no s’hagi publicat un <em> paper</em> o article amb tota la metodologia utilitzada i la contrastació dels resultats obtinguts. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Vladimir De Semir]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/preprint-ciencia-inconclusa_129_3125866.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 11 Dec 2020 20:15:15 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fracàs en la gestió ambiental]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/fracas-gestio-ambiental_129_3134086.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>És un mal endèmic. Catalunya és un país geogràficament molt divers. El paisatge i, en general, el patrimoni natural són excepcionals. Però és un país petit i des de fa anys està sotmès a una pressió demogràfica creixent. Seria fàcil mantenir l’equilibri amb educació i sensibilitat ciutadana, i amb una gestió política ambiental adequada. Però això no passa. Hi ha un ampli sector adult que ha desenvolupat una incomprensible manca de respecte -només això: respecte!- pel medi natural.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Vladimir De Semir]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/fracas-gestio-ambiental_129_3134086.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Oct 2020 21:08:38 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
