<![CDATA[Ara Andorra - David Brooks]]> 10 <![CDATA[Què han dit els votants als Estats Units?]]>

Sí, jo també volia que fos una pallissa. Volia que Trump caigués per 10 punts de diferència. Però les eleccions són esdeveniments educatius. Els votants no sempre són sensats, però acostumen a ser comprensibles. Ells saben més sobre la seva vida del que en sabem nosaltres dins les nostres bombolles d’informació, i gairebé sempre ens diuen alguna cosa important.

]]> <![CDATA[Tan dolenta és la tecnologia?]]>

No fa gaire, la tecnològica era la indústria més de moda. Tothom volia treballar a Google, Facebook i Apple. Però durant l’últim any, la situació ha canviat. Alguns creuen que la tecnologia és com la indústria del tabac: grans empreses que fan milers de milions de dòlars amb una addicció destructiva. Altres opinen que és com la lliga de futbol americà NFL, una cosa que adoren milions de persones però que tothom sap que deixa un rastre de restes humanes al seu pas.

]]> <![CDATA[No hi tornem mai més]]> Si hagués de resumir les eleccions del 2016 en una frase, diria que han sigut una revolució sociològica, un advertiment moral i una crida política.

]]> <![CDATA[Per què Hillary Clinton no cau bé?]]>

Entenc per què Donald Trump és tan impopular. S’ho ha guanyat pels mitjans tradicionals: és odiós, insultant i ofensiu. Però, ¿per què és tan impopular Hillary Clinton?

]]> <![CDATA[Trump no, ni pensar-hi]]>

Els votants s’han pronunciat. Segons sembla, els votants republicans es decanten de manera convincent per Donald Trump de cara a la nominació. En democràcia, la victòria confereix legitimitat i els votants rara vegada són savis, però normalment són sensats. Entenen els seus propis problemes, de manera que, generalment, es té una certa deferència amb el candidat que guanya.

]]> <![CDATA[Donald Trump, el gran traïdor]]> Ara, per fi, estan traient l’artilleria pesant. Ara, per fi, alguns republicans destacats com Mitt Romney estan aixecant la veu per carregar-se Donald Trump.

]]> <![CDATA[Com respondre a l’Estat Islàmic]]>

Si llegeixes les versions en línia dels articles periodístics pots donar un cop d’ull als comentaris dels lectors, que solen ser crítics, injuriosos o insultants. He descobert que l’única manera que tinc de suportar-los és seguint la màxima que diu “Estima’t l’enemic”.

]]> <![CDATA[L’autèntica Àfrica]]> El 2005 Binyavanga Wainaina va publicar a Granta un assaig molt sarcàstic i brillant titulat How to write about Africa [Com escriure sobre l’Àfrica], en el qual dóna consells per escriure amb to espiritual i compassiu un llibre sobre aquest continent.

]]> <![CDATA[Amb Piketty, els progressistes ja tenen programa]]> Molta gent se suma a l’espai polític de l’esquerra perquè es preocupa pels pobres. Tanmateix, en els últims anys, el Partit Demòcrata ha parlat molt més sobre la classe mitjana que sobre els pobres. Mentrestant, els moviments polítics progressistes com ara Ocupa Wall Street han adreçat el seu fervor contra l’1% més ric de la població. Les pel·lícules i els llibres progressistes, per la seva banda, s’han centrat en les conspiracions i les oligarquies del capdamunt de l’escala social i no pas en històries de la seva part baixa, com El raïm de la ira o How the other half lives [ Com viu l’altra meitat ].

]]> <![CDATA[A qui s’ha de contractar?]]> Benvolguts empresaris,

]]> <![CDATA[La força moral de la curiositat]]> En un moment o altre s’ha apoderat de gairebé tots nosaltres l’anomenat impuls explicatiu, la dèria d’entendre les coses. Et trobes davant d’un trencaclosques, un fenomen desconcertant o un misteri. El fet que no siguis capaç de trobar-hi una resposta et rosega per dintre. Estàs despert de nit donant voltes al problema i, de sobte, es fa la llum. Les peces encaixen. Sents una enorme onada de satisfacció.

]]> <![CDATA[El que les màquines no poden fer]]> Ens encaminem cap a una època de tecnologia brillant. És impressionant veure els ordinadors dirigir cotxes sense conductor i superar els humans jugant a escacs o al Jeopardy!, un concurs televisiu de preguntes de cultura general. Tal com assenyalen Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee, de l'Institut Tecnològic de Massachusetts, al seu nou llibre, The second machine age [La segona edat de la màquina], els ordinadors seran cada vegada més capaços de dur a terme parts importants de tasques eminentment intel·lectuals, com ara seleccionar valors borsaris, diagnosticar malalties i concedir la llibertat condicional. A mesura que es vagi produint aquest procés, certes capacitats intel·lectuals perdran valor, perquè els ordinadors passaran a ocupar-se de les tasques per a les quals aquestes capacitats eren útils. És possible que tenir una memòria espectacular, o tenir la capacitat de dur a terme una activitat intel·lectual que impliqui seguir un conjunt de normes, deixi de valorar-se tant.

]]> <![CDATA[El poder es descentralitza]]> La Casa Blanca sembla ocupada governant però, durant aquest segon mandat, ha estat incapaç de transmetre cap sensació de transformació a l'opinió pública. Els líders republicans tampoc ofereixen cap alternativa prou potent. Washington està paralitzat pels grups d'interès, la polarització i la falta de dòlars federals.

]]> <![CDATA[La vocació humanista]]> Fa cinquanta anys, el 14% dels títols universitaris es donaven a estudiants que s'especialitzaven en humanitats. En l'actualitat, als Estats Units només hi ha un 7% de llicenciats en carreres humanístiques. El nombre d'alumnes nous que entren a Harvard i es mostren interessats a especialitzar-se en humanitats ha disminuït en una tercera part durant aquesta última dècada.

]]> <![CDATA[Snowden o el filtrador solitari]]>

Pel que hem pogut saber, Edward Snowden, l'home que ha filtrat l'espionatge massiu de l'administració nord-americana, sembla ser el solitari per antonomàsia. Tot i ser tremendament brillant, no va poder acabar l'escola secundària, i després no se'n va sortir amb l'educació comunitària. Segons el Washington Post , no visita la seva mare de manera regular des de fa anys. Quan un veí de Hawai va intentar presentar-se-li, Snowden el va tallar i va deixar ben clar que no volia tenir relació amb els veïns. Va anar a treballar per Booz Allen Hamilton i la CIA, però també s'ha separat d'ells.

]]> <![CDATA[¿És bo curar la malària des d'un fons d'inversió?]]>

Diumenge passat Dylan Matthews va publicar al Washington Post un article fascinant sobre un jove de 25 anys anomenat Jason Trigg. Llicenciat en informàtica pel Massachusetts Institute of Technology, Trigg ha descobert com pot -segons ell- fer el màxim de bones obres. Cada dia treballa en un fons d'inversió lliure de high-frequency trading (negociació d'alta freqüència), però en lloc de gastar-se l'elevat salari que cobra, viu com un estudiant de postgrau i fa donació de gran part d'aquests diners.

]]> <![CDATA[A la Xina li falta romanticisme]]> En la cursa per esdevenir la primera economia mundial els nord-americans tenen com a mínim un avantatge clar respecte dels xinesos: són molt millors en la construcció de marca. A les empreses nord-americanes hi ha excèntrics novel·listes fracassats i fundadors visionaris de caràcter difícil que són fantàstics a l'hora de crear unes marques que atreuen massivament consumidors de tot el món disposats a pagar més diners. Les empreses xineses són desastroses en aquest aspecte. De tant en tant, els polítics xinesos diuen que posaran en marxa una iniciativa per crear marques potents, però els resultats són sempre decebedors.

]]> <![CDATA[Thatcher i l'evolució de les virtuts]]> El cop d'estat tory del 1990 contra Margaret Thatcher va ser l'esdeveniment polític més intens que he cobert. Els polítics conservadors que miraven d'apartar-la de la direcció del partit i del càrrec de primera ministra sabien que estaven derrocant una persona que era políticament i moralment superior a ells. Sabien que s'havia guanyat el dret a presentar-se per última vegada davant del país en unes eleccions, i que no mereixia ser deposada pels suposats lloctinents del seu propi partit. Aquests polítics conservadors pressentien que els arribaria alguna contrapartida shakespeariana per l'acte de deslleialtat que estaven cometent. Anaven amunt i avall fregant-se les mans com Lady Macbeth, mirant d'esborrar el pecat al mateix temps que el cometien.

]]> <![CDATA[Com es reactiven els moviments]]> Acomençaments del segle IV l'Església catòlica nord-africana estava en crisi. L'emperador romà Dioclecià va perseguir els cristians, i molts bisbes i sacerdots hi van col·laborar. Hi va haver sacerdots que van entregar els seguidors del cristianisme als magistrats pagans, i bisbes que van permetre que les Sagrades Escriptures es cremessin a la plaça pública. Sobre l'Església planava una aroma de corrupció i lascívia.

]]> <![CDATA[Quan les famílies fallen]]> Avui dia milions de nens nord-americans es crien en llars on no adquireixen les competències necessàries per sortir-se'n a la vida. Tenen un vocabulari d'allò més reduït. No saben controlar les seves emocions. Quan arriben a primària no han llegit mai cap llibre i, per tant, no distingeixen la coberta de la contracoberta.

]]>