hi ha vegades que no sabem si el millor és posar-hi una mica d’humor per no desesperar en situacions absurdes. Aquests dies, parlant amb educadores, recordava grans màximes: "Qualsevol cosa que pugui anar malament, anirà malament” (llei de Murphy) i “Res és tan fàcil com sembla” (primer corol·lari de Murphy).

Ara que te n’has anat darrere del Carles Flavià i el Pepe Rubianes no sé on, no oblido quin és el teu Cel: fer una copa als barris nord de Barcelona, els que, amb el Raval, tot Ciutat Vella i Montjuïc, eren casa teva, el braç de la creu totalment desigual a l’altre que va de Pedralbes a Diagonal Mar d’aquesta Barcelona que crucifica “els que no tenen”.

Corre la llegenda que, al Maig Francès, el líder estudiantil Daniel Cohn-Bendit va proclamar: “He après més en una nit a la trinxera que en un curs de filosofia”. No ho he pogut contrastar. Més enllà de la metàfora militarista, ara ens podríem preguntar: ¿aquesta llarga nit del confinament caurà en sac foradat:no en traurem res?

De cop hem après què és la incertesa. La ciència i la tècnica han caigut de l’altar i ens hem refugiat dins un present de malson i amb molts interrogants de cara al futur. Se’ns ha colat el virus i hem entrat en el període de les fragilitats.