<![CDATA[Ara Andorra - José García Montalvo]]> 10 <![CDATA[El llegat econòmic de Trump: qui s’ha cregut l’‘America great again’?]]>

Quan la derrota de Trump en les eleccions americanes s’acaba de confirmar, val la pena pensar en el llegat del trumpisme econòmic i en els suports que pugui seguir tenint en el futur. Com va passar amb el Tea Party, la derrota de Trump no sembla que hagi de fer desaparèixer el suport que té en grans sectors de la població i del món econòmic. No oblidem que Trump, tot i perdre el vot popular, ha obtingut més vots que Obama. De fet, és molt probable que alguna de les obsessionstrumpistes, com ara les represàlies per la qüestió de l’espionatge industrial de la Xina, quedi en l’administració Biden.

]]> <![CDATA[Més lluny d’Europa]]> La pujada d’un 1% del salari mínim fa que el 2016, de nou, com ja va passar el 2015, creixi menys que el salari pactat entre patronal i sindicats (1,5%). D’aquesta manera el salari mínim representarà un 33,7% del salari mitjà, quan el 2015 era el 34% i se segueix allunyant dels valors de França (48%), els Països Baixos (41,6%) o el Regne Unit (38, 2%). En teoria un salari mínim alt perjudica la contractació dels treballadors amb menys estudis i menys productivitat, però l’evidència no sustenta en general aquesta teoria. A més, en principi el salari mínim afecta menys del 2% dels treballadors a temps complet, però la generalització del contracte a temps parcial i l’impagament de les hores extres qüestionen la irrellevància d’aquest percentatge. En tot cas, el salari mínim no és un bon mecanisme de redistribució. Hi ha altres mètodes, com els crèdits fiscals, que són molt més efectius per al manteniment de les rendes i el consum.

]]> <![CDATA[Una gran notícia per marxar de vacances]]> Una de les últimes notícies econòmiques importants que hem tingut abans de l’estiu és una EPA excel·lent. La taxa de creació d’ocupació s’ha estancat però va a un elevat ritme del 3% anual. A més, la caiguda de la desocupació segueix per sobre del 8%, com en els últims quatre trimestres. Per tant, si bé és cert que no es pot parlar d’acceleració en la millora de l’ocupació (les taxes trimestrals són una miqueta pitjors que en el segon trimestre del 2014), sí que es pot dir que l’economia ha arribat a una velocitat de creuer molt acceptable. Tres aspectes són particularment destacables. En primer lloc la població activa augmenta, per segon trimestre consecutiu, tot i la significativa caiguda de la població en edat de treballar. Aquest és un indicador molt important de la millora del mercat laboral: els desanimats tornen a buscar feina, cosa que implica que tenen esperances de trobar-ne. Les llars on no entra cap sou cauen un 7,5% en un trimestre, encara que segueixin sent moltes (1,6 milions). I, finalment, els aturats de llarga durada es redueixen en 147.000 encara que la seva taxa segueix sent elevada. A Catalunya també augmenta la taxa d’activitat, tot i que l’ocupació creix a una taxa anual de l’1,1%, molt per sota del 2,9% de la mitjana d’Espanya.

]]> <![CDATA[Bones perspectives (i el risc de la profecia autocomplerta)]]> Les dades del mercat laboral continuen sent molt positives. En els últims dotze mesos l’afiliació ha augmentat en gairebé 460.000 persones, mentre que la desocupació s’ha reduït en 300.000. Només al febrer, l’afiliació ha augmentat en 97.000 persones. És cert que el febrer és històricament un bon mes per a l’ocupació després d’uns geners negatius. No obstant això, fins i tot les dades desestacionalitzades són molt positives, ja que es redueix en 49.500 el nombre d’aturats, i augmenten en 84.000 les afiliacions corregides per l’efecte del calendari. Val a dir que una proporció elevada correspon a contractes temporals i a temps parcial, però els contractes que més creixen (un 30,6%) són els contractes indefinits a temps complet. Alguns analistes insisteixen que això és un miratge causat per la tarifa plana de la Seguretat Social. Crec que en podem fer altres lectures: si és veritat que una reducció de la Seguretat Social té uns efectes tan significatius, potser el govern hauria de pensar en una baixada permanent, com la que havia d’haver acompanyat l’augment de l’IVA del 2012.

]]> <![CDATA[La confiança empeny el PIB]]> Fa un temps que el consum és el principal motor del PIB, però els béns consumits estan canviant, ja que creix molt la compra d’equips de la llar (com neveres i rentadores). La causa fonamental de l’increment del consum, i el seu moviment cap a béns duradors, no és l’augment de la renda disponible, encara que la caiguda del petroli hi hagi pogut influir. Tampoc sembla que la creació d’ocupació sigui suficient per explicar-ho. El motiu fonamental és la millora de les expectatives davant l’evident canvi de tendència de l’economia. La incertesa respecte al futur s’ha reduït significativament i la confiança (com mostren els diferents indicadors de consumidors o empreses) està en màxims des de principis de la crisi. D’altra banda, és lògic que la caiguda del petroli i la contenció dels costos salarials afavoreixin la caiguda dels preus (-1,4%), que està tenint també efectes positius sobre el consum. Una altra cosa molt diferent és que es pugui dir que hem sortit de la crisi quan encara tenim una taxa d’atur del 23,7%.

]]> <![CDATA[Deures fets... i per fer]]> A la tercera pot ser la vençuda. La publicació de les últimes proves de resistència hauria de proporcionar prou confiança als inversors. El desglossament de la informació i la seva quantitat és enorme. En conjunt els bancs que no han superat la prova necessitaven, a finals del 2013, 24.600 milions de capital addicional. Això és una mica més dels injectats a Bankia. Tenint en compte que des de llavors molts han ampliat capital, la necessitat neta es queda en 9.500 milions. Els banc espanyols queden bé. Presenten la diferència més petita entre els seus balanços i la revisió de la qualitat dels seus actius que fa el BCE en proporció als seus actius ponderats. Els 280.000 milions de provisions que han realitzat tenen molt a veure amb aquests resultat. Pel que fa a la reducció de capital en l’escenari advers, en els bancs espanyols baixa només un 1,8% davant la caiguda del 4% del conjunt. La injecció de 61.000 milions a la banca espanyola no és aliena a aquests resultats. Però, compte!, això no resol ni la qüestió del crèdit ni el problema de la baixa rendibilitat de la banca.

]]> <![CDATA[Un mercat laboral a empentes i rodolons]]> Les descoratjadores dades sobre el creixement de l’eurozona conegudes recentment podrien portar a pensar que l’augment de la desocupació durant l’agost ve condicionat per l’alentiment dels nostres veïns comercials. En principi aquesta suposició podria tenir justificació, encara que, en la pràctica, l’agost és un mes nefast per a l’ocupació a Espanya per la finalització de molts contractes, i hauríem, necessàriament, d’analitzar la dada desestacionalitzada. Des d’aquesta perspectiva, la visió és bastant diferent: l’atur s’ha reduït en 11.000 persones. Aquesta interpretació es podia anticipar veient que l’atur registrat sense desestacionalitzar ha pujat en 8.000 persones, quan a l’agost el normal és que pugi en 50.000. L’afiliació, però, es va reduir en termes desestacionalitzats, encara que només en 2.300 persones. De tota manera, en l’últim any l’afiliació ha crescut en 320.000 persones. En definitiva: el mercat laboral continua a empentes i rodolons. A aquest ritme el retorn a la situació precrisi trigarà molts anys.

]]> <![CDATA[Bones notícies al mercat laboral]]> L’última EPA té molts missatges i gairebé tots són positius. La meva selecció és la següent: l’ocupació ha augmentat un 1,03% i la desocupació ha caigut un 3,12% en termes desestacionalitzats, que és la manera correcta de llegir les dades. Són les millors xifres des del 2005. Ja no es pot dir que la desocupació baixa perquè la gent es retira del mercat laboral: la població activa puja en 92.000 persones. Dels nous assalariats a Espanya, el 46% tenen un contracte indefinit i el 70% dels nous ocupats tenen contractes a temps complet. Les llars on tots els membres estan desocupats han caigut un 7,3% en un trimestre i han crescut un 2,8% les llars amb tots els seus membres ocupats. Hi ha 366.000 inactius i 981.000 aturats del primer trimestre que han passat a estar ocupats en el segon trimestre. Han passat més aturats a ocupats que a inactius. A més, Catalunya segueix liderant la caiguda de la desocupació. Bones dades, sense gairebé peròs, que comencen a consolidar la millora del mercat laboral.

]]>