Juli Cèsar havia derrotat les tribus celtes de la Gàl·lia entre els anys 58 i 51 aC. Un moment: de tota la Gàl·lia? Vegem-ho. “Som a l’any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans… Tota? No! Un llogaret del nord habitat per gals indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l’invasor”. Aquestes paraules apareixen a la primera pàgina de tots els àlbums d’ Astèrix, amb un dibuix que ens recorda que aquest petit poble situat a la regió d’Armòrica està envoltat pels campaments romans de Babaòrium, Aquàrium, Laudànum i Petibònum. Astèrix és, des de fa ja 60 anys, una icona de la historieta reconvertida en patrimoni de la humanitat gràcies, sobretot, als còmics i al cinema.

Aquell dia el Dídac havia fet 14 anys i tenia una misteriosa feina per fer. El seu avi li havia donat una caixa i una clau, i li havia dit que quan fes aquesta edat l’obrís. Va agafar la clau i va recollir la caixa de l’armari; la va obrir. Eren papers! Ja feia molts anys que el paper no es feia servir, però ell sabia que havia existit perquè el seu avi l’hi havia explicat. Bé, eren alguna cosa més que papers. Eren com revistes amb imatges dibuixades dins de quadrets, amb títols estranys o impactants com TBO, Pulgarcito, El Coyote o El Capitán Trueno, entre d’altres. Hi havia una nota del seu avi, que deia: “Dídac, això que tens ara entre les mans són tebeos. Fa molts anys eren la lectura preferida de nens i adults. Han desaparegut, però vull que els guardis com un tresor, l’únic tresor que et pot deixar el teu avi. Si vols llegir les seves historietes, ho has de fer seguint les vinyetes de dalt a baix i d’esquerra a dreta. Espero que t’agradin”. El Dídac mai havia tingut això, “tebeos”, entre les mans, i al principi se li van fer estranys el tacte i l’olor. Els va anar llegint un per un, i va descobrir històries de tota mena. Algunes no les entenia gaire, fins i tot hi havia paraules desconegudes per a ell; les va buscar a la tauleta i les va trobar. De vegades reia, d’altres s’emocionava, va tenir sensacions molt marcades que el van desorientar una mica. Li va costar llegir algunes d’aquelles “historietes” i les seves “vinyetes”, com deia el seu avi, perquè hi havia molta lletra, però com que era un regal d’una persona que estimava, les va acabar per mirar i llegir totes. I l’experiència li va agradar, en va gaudir.