<![CDATA[Ara Andorra - Francina Alsina i Joan Segarra]]> 10 <![CDATA[Som essencials]]>

Som lluny, molt lluny del pic de la crisi del covid-19 perquè els efectes socials de la pandèmia acaben de començar i s’aniran manifestant durant els pròxims mesos i, de ben segur, anys. No ens deixem portar per aquesta falsa sensació de nova normalitat, interrompuda pels preocupants rebrots, perquè les UCI socials no deixen de rebre persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat.

]]> <![CDATA[Els 'mena': repte global, compromís de país]]> Encara hi som a temps. Hi som, si assumim que l’arribada de joves migrats sense referents familiars no és un fet puntual sinó estructural perquè els fenòmens migratoris no són ni temporals ni excepcionals. Només cal repassar els diferents capítols de la nostra història, la d’Europa i la del món per comprovar-ho. Hem d’assumir que ens trobem davant un flux migratori que no s’aturarà i que, fins ara, ha comportat que 2.000 menors hagin arribat a casa nostra, tot i que la previsió és tancar l’any amb més de 3.000, segons estimacions de la DGAIA.

]]> <![CDATA[El tercer sector social davant la situació del país]]> El tercer sector social de Catalunya és una realitat viva del nostre país. Més de 3.000 entitats, 1.200 de les quals amb activitat econòmica i empresarial, 92.000 professionals, 348.000 persones voluntàries i més d’un milió i mig de persones ateses pels nostres serveis avalen una trajectòria consolidada. Aquestes dimensions ens atorguen un rol d’agents socials que demana que ens posicionem davant els diferents problemes que puguin afectar la nostra societat i no volem defugir la responsabilitat d’expressar-nos davant la complexitat del moment. Per això, en nom de les dues entitats que de manera transversal representen el conjunt del teixit associatiu i empresarial del tercer sector, avui volem aportar la nostra opinió i visió.

]]>