Per què no es va predir? La indústria de la predicció arriba avui arreu: als mercats, la producció industrial, les comunicacions, el transport, el clima, el consum, les guerres, l'ànima dels mortals. No obstant això, no arriba a un virus. Un cop sorgit, els models matemàtics s'engegen per conèixer on va aparèixer, la ràtio de contagi, cura i mortalitat; es pronostiquen corbes i pics a partir de l'experiència ràpidament acumulada i d'altres fenòmens similars ocorreguts en el passat; tota la ciència probabilística s'aboca a calcular volums i circuits de fabricació sanitària, de màscares, respiradors, llits, bates, ja no diguem en la recerca d'una vacuna. Departaments sencers de computació intel·ligent han estat pràcticament nacionalitzats en nombrosos països per atendre la crisi, no només l'epidemiològica, sinó la catàstrofe productiva, econòmica i laboral que comporta i que cal traduir en xifres, pressupostos de contenció. Però el virus no es va predir. Perquè no es pot.