Escric aquestes ratlles en plena pandèmia per la covid-19, confinat com la meitat d’habitants del món, preocupat per l’evolució de la malaltia, decebut amb un govern de l’Estat miop abans, i que encara segueix posant l’economia per davant de les persones. I emprenyat per la manca de solidaritat d’uns pocs desaprensius que se salten la quarantena, alhora que orgullós d’aquesta espècie humana que és solidària amb el proïsme fins al propi sacrifici.