Aquests dies ens hem habituat, amb més o menys grau, al confinament forçat i som molts els que, en aquestes circumstàncies tan extremes, hem expressat la nostra incomoditat o resignació per la situació, d’altra banda ben necessària. Les hores de convivència de tots els membres de la família en un espai tan reduït, la compatibilització del teletreball amb les obligacions familiars, l'organització de la intendència... Hi ha múltiples situacions noves per a la majoria, i sovint fins i tot hi posem una mica d’humor per fer-ho més suportable. És bo que sigui així. Però aquesta realitat, que la majoria de famílies passen com poden, no ens n’ha d’amagar una altra: ¿com es pot suportar un confinament de 24 hores i que, de moment, sabem que s’allargarà durant un mes, en aquelles cases on darrere les quatre parets hi ha antecedents o risc de violència de gènere? ¿Algú es pot imaginar conviure les 24 hores del dia tancat a casa amb un possible agressor? ¿Com podem evitar que la prolongació del confinament provoqui un increment dels casos de víctimes per violència de gènere? Només hi ha una resposta possible: cal garantir la protecció a les víctimes de violència de gènere i dels menors que hi conviuen.