<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Andorra - Miquel Palomares]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.ad/firmes/miquel-palomares/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Andorra - Miquel Palomares]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.ad:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Autodeterminació és secessió unilateral?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/autodeterminacio-secessio-unilateral_129_3182160.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El Tribunal Constitucional espanyol ha reiterat que no existeix “<em> para ninguno de los pueblos de España</em> ” un dret a l’autoderminació “<em> entendido como derecho a promover y consumar su secesión unilateral del Estado en el que se constituye España</em> ”. Aquesta interpretació, que condueix a negar a Catalunya, com a comunitat autònoma dins de l’estat espanyol, la titularitat del dret a l’autodeterminació entès en aquests termes, és defensada també pel Tribunal Suprem i per la majoria dels partits polítics espanyols. Així mateix, a la pràctica, aquesta interpretació comporta la prohibició, per al Parlament de Catalunya, d’adoptar resolucions en què es reafirmi, com s’ha fet en passades legislatures, el seu compromís amb el dret d’autodeterminació de Catalunya.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Miquel Palomares]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/autodeterminacio-secessio-unilateral_129_3182160.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 22 Feb 2020 16:37:29 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La guerra jurídica contra l’enemic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/miquel-palomares-guerra-juridica-enemic_129_3213346.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El Tribunal Suprem del Regne Unit va dictaminar, per unanimitat, el passat 24 de setembre, que la decisió del primer ministre Boris Johnson de sol·licitar a la Corona l’ajornament de les sessions del Parlament britànic del 9 o 12 de setembre al 14 d'octubre era injustificada, il·legal, nul·la i sense efectes. En opinió d'aquest alt tribunal, un eventual ajornament o suspensió (<em>prorogation</em>) de les sessions del Parlament tindria com a efecte frustrar o impedir el poder del Parlament per exercir les seves funcions constitucionals, alhora que contravindria dos principis constitucionals: el principi de sobirania parlamentària i el principi de responsabilitat política del govern davant del Parlament. L'ajornament de les sessions parlamentàries al Regne Unit, com a concepte diferent del de dissolució o recés parlamentari, és una competència, més formal que material, de la Corona a partir de la sol·licitud del govern. Tal com es desprèn dels documents analitzats pel Tribunal Suprem, el govern britànic va al·legar, per fonamentar jurídicament l'ajornament de les sessions, la necessitat d'un termini ampli de temps, per una banda per elaborar una nova agenda legislativa i, per una altra, perquè la Corona pogués preparar el seu discurs basat en la nova agenda. El termini de cinc setmanes, des de mitjans de setembre fins a mitjans d'octubre, sembla excessiu si la finalitat era només que el govern de Boris Johnson elaborés una nova agenda legislativa. Des d'aquesta perspectiva, sembla clar que el que es pretenia era evitar que el Parlament disposés del temps necessari per debatre i aprovar l'acord definitiu de retirada del Regne Unit de la Unió Europea, tal com es deriva de la normativa vigent (apartat 13 de la <em>European Union (Withdrawal) Act 2018</em>).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Miquel Palomares]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/miquel-palomares-guerra-juridica-enemic_129_3213346.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Oct 2019 17:24:29 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[El 'lawfare' és un abús de dret que només busca el desprestigi o l'eliminació de l'oponent polític]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La inviolabilitat del rei i el dret internacional]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/miquel-palomares-inviolabilitat-rei-dret-internacional_129_3227819.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El Tribunal Constitucional, en una sentència del 17 de juliol del 2017, va anul·lar els apartats de la resolució 92/XII del Parlament de “priorització de l’agenda social i recuperació de la convivència”, en què es rebutjava i condemnava la intervenció del rei en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l'1 d'octubre del 2017.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Miquel Palomares]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/miquel-palomares-inviolabilitat-rei-dret-internacional_129_3227819.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 02 Aug 2019 16:38:45 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Actualment, el tradicional principi d'immunitat absoluta dels caps d'estat té excepcions]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
