10 Aquests mesos estivals han passat, lamentablement, marcats per la petjada dels incendis. Alguns són ben propers, com el de la Ribera d’Ebre –que va calcinar unes 6.000 ha de bosc, matollars i conreus i que ha transformat totalment el paisatge d’aquestes terres– o el de Gran Canària –que ha cremat més de 9.000 ha, la major part en espais naturals protegits i que també tindrà una greu repercussió en els paisatges del centre de l’illa–. Ara bé, els més greus s’han produït en dos dels grans biomes forestals del món: el bosc boreal i la selva tropical. A Sibèria es calcula que s’han cremat, segons Greenpeace, 12 milions d’hectàrees forestals, les quals han generat una emissió a l’atmosfera de més de 166 milions de tones d’anhídrid carbònic, així com la deposició de les cendres en el gel i l’efecte del foc sobre el permagel, fets que també afavoreixen l’escalfament global. La situació a la selva amazònica, que és la llar del 80% de la biodiversitat del planeta és, també, molt greu, ja que durant les tres primeres setmanes d’agost s’hi han detectat més 70.000 focus d’incendis, més del doble dels detectats l’any passat. Algunes veus apunten que darrere l’augment d’aquests focs s’hi amaga la mà dels agricultors i els ramaders. Es diu que ho fan per guanyar més terres al bosc i, al mateix temps, obtenir veloçment un vistiplau per als seus projectes enmig de la inacció del govern de Bolsonaro.

]]>