10 Una de les rares ocasions en què he coincidit amb Dominic Cummings, potser l’home més important de la Gran Bretanya en aquests moments, va ser en un sopar polític organitzat el 2016, just després que s’anunciés el pla de convocar un referèndum sobre la pertinença de la Gran Bretanya a la Unió Europea. Cummings, que uns anys abans havia sigut assessor polític del ministeri d'Educació, va ser convidat a explicar-hi els arguments dels 'brexiters'. També hi havia un representant de la campanya dels 'remainers', que hi havia d’exposar els seus. Primer hi va intervenir el 'remainer', un home poderós, segur d’ell mateix i ben relacionat. Va posar un exemple desconcertant, d’abast limitat i estèril: la Gran Bretanya tenia una indústria automobilística pròspera i de vital importància, però si el Brexit tirava endavant es quedaria sense beneficis a causa dels aranzels. A continuació va parlar Cummings, un personatge prim, llarguerut i insegur. Tenia empatia i capacitat d’evocació. Va parlar d’orgull, independència, nació, sobirania i dignitat; de fer les nostres lleis i prendre les nostres decisions. Jo detestava el Brexit i tot el que representava, però em va captivar. Cummings et convencia que era el camí més honorable. Vaig tornar a casa inquieta i preocupada. Els 'remainers' anaven molt per davant a les enquestes, però ¿se’ls acudiria alguna cosa per combatre amb eficàcia les profundes emocions en què es basava la campanya de Cummings?

]]> Per segona vegada en tres anys, Boris Johnson, un polític amb una ambició i un encant superficial que superen àmpliament la seva capacitat, el seu criteri o els seus principis, està desestabilitzant el govern britànic i amenaça el futur del país.

]]>