10 Aquest article no pretén ser una crònica ni un relat de l'anomenat crim de la Guàrdia Urbana, no al·legarem la presumpció d'innocència ni esmentarem les particularitats d'una causa judicial que no coneixem; la nostra pretensió es parlar de l’escrutini al qual se sotmet les dones, de la sobreexposició del cas que fan els mitjans, de la cobertura exagerada de qualsevol incident, veritable o fals, de la vida de la seva protagonista, i del seu linxament públic i mediàtic.

]]> S'ha acabat el 2018 i la roda de la història segueix girant, la violència ens interroga, ens interpel·la, no ens dona treva. Els recomptes parlen de 94 dones mortes per violència masclista a l’estat espanyol, de gairebé 800 dones violades, de l’increment de reporteres i reporters assassinats al món, en portem 63. A Espanya ha emergit la ultradreta, amb el mateix discurs de sempre, el vell discurs de l’odi i de la por, el negacionisme de la desigualtat i de les violències masclistes, la proposta de derogar la llei de violència de gènere, substituir-la per una llei de violència intrafamiliar i perseguir les denúncies falses. Com que la realitat els incomoda, la violència masclista no existeix com a fenomen, només són disputes familiars, excessos puntuals i trastorns de conducta.

]]> Els resultats de la segona enquesta de violència masclista a Catalunya ens mostren una radiografia i un titular esfereïdors: dues de cada tres dones afirmen haver patit violència masclista al llarg de la seva vida.

]]>