L’abandonament de la política xinesa del fill únic és un canvi transcendental, i hi ha molts motius per a la celebració quan s’aixequen les restriccions a la llibertat humana en un àmbit de la vida tan privat com aquest. Hem de reconèixer, però, que el gran descens de la fecunditat registrat durant dècades a la Xina, atribuït sovint a la política del fill únic, en realitat no ha tingut gran cosa a veure amb l’obligatorietat, sinó que es deu sobretot a decisions raonades a favor d’un nou model social basat en famílies més petites.

L'Índia moderna representa un triomf en molt sentits. No és en va que se l'anomena la democràcia més gran del món. Els mitjans de comunicació indis són lliures i variats; a l'Índia es compren cada dia més diaris que a qualsevol altre país. Des de la seva independència, proclamada l'any 1947, l'esperança de vida ha crescut més del doble, dels 32 anys als 66, i la renda per càpita (ajustada a la inflació) s'ha multiplicat per cinc. Les reformes que s'han posat en marxa durant les últimes dècades van dur el país d'un creixement més aviat indolent a un ritme del 8% anual, abans que l'economia retrocedís dos punts percentuals des del 2011. Durant anys, l'índex de creixement econòmic indi va ocupar el segon lloc entre les economies més importants a escala mundial, just per darrere de la Xina, un país que l'Índia ha seguit de manera persistent a, com a mínim, un punt percentual.