<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Andorra - Amartya Sen]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.ad/firmes/amartya-sen/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Andorra - Amartya Sen]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.ad:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Modi ha guanyat el poder, no pas la batalla de les idees]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/amartya-sen-modi-guanyat-poder-no-batalla-idees_129_3243550.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>El primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, ha portat el seu partit nacionalista hindú, el  Partit del Poble de l'Índia (BJP), a una victòria important a les eleccions generals del país: ha obtingut més de 300 dels 543 escons parlamentaris i ara dirigirà el país cinc anys més.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Amartya Sen]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/amartya-sen-modi-guanyat-poder-no-batalla-idees_129_3243550.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 28 May 2019 18:45:49 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[En aquesta campanya Modi s’ha centrat en els recels i els temors dels ciutadans indis]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La dona i la política xinesa del fill únic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/dona-politica-xinesa-fill-unic_129_3536934.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/6ef757ff-ce16-4a48-93c5-95dd355ad911_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L’abandonament de la política xinesa del fill únic és un canvi transcendental, i hi ha molts motius per a la celebració quan s’aixequen les restriccions a la llibertat humana en un àmbit de la vida tan privat com aquest. Hem de reconèixer, però, que el gran descens de la fecunditat registrat durant dècades a la Xina, atribuït sovint a la política del fill únic, en realitat no ha tingut gran cosa a veure amb l’obligatorietat, sinó que es deu sobretot a decisions raonades a favor d’un nou model social basat en famílies més petites.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Amartya Sen]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/dona-politica-xinesa-fill-unic_129_3536934.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Nov 2015 21:49:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/6ef757ff-ce16-4a48-93c5-95dd355ad911_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[La dona i la política xinesa del fill únic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/6ef757ff-ce16-4a48-93c5-95dd355ad911_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[És evident que les taxes xineses de natalitat es veien afectades per alguna cosa més que la política del fill únic]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què l'Índia va darrere de la Xina]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/que-lindia-darrere-xina_1_3720213.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/57ff6d37-fbd3-4cc5-bea8-24c7d6def1d5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>L'Índia moderna representa un triomf en molt sentits. No és en va que se l'anomena la democràcia més gran del món. Els mitjans de comunicació indis són lliures i variats; a l'Índia es compren cada dia més diaris que a qualsevol altre país. Des de la seva independència, proclamada l'any 1947, l'esperança de vida ha crescut més del doble, dels 32 anys als 66, i la renda per càpita (ajustada a la inflació) s'ha multiplicat per cinc. Les reformes que s'han posat en marxa durant les últimes dècades van dur el país d'un creixement més aviat indolent a un ritme del 8% anual, abans que l'economia retrocedís dos punts percentuals des del 2011. Durant anys, l'índex de creixement econòmic indi va ocupar el segon lloc entre les economies més importants a escala mundial, just per darrere de la Xina, un país que l'Índia ha seguit de manera persistent a, com a mínim, un punt percentual. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Amartya Sen]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.ad/misc/que-lindia-darrere-xina_1_3720213.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 28 Jun 2013 22:00:00 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/57ff6d37-fbd3-4cc5-bea8-24c7d6def1d5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Per què l'Índia va darrere de la Xina]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/57ff6d37-fbd3-4cc5-bea8-24c7d6def1d5_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
