La tardor de l’any 1988 es va produir un intens debat ferroviari. José Barrionuevo, flamant nou ministre de Transports, al mes de juliol havia proposat adoptar l’amplada de via internacional per a la nova línia d’accés a Andalusia. En aquesta proposta hi va jugar un rol de primer ordre el govern català, i de manera especial l’enginyer Albert Vilalta, aleshores president de FGC.

Un alt dirigent del ministeri de Foment ha justificat la ingent inversió en línies d’alta velocitat apel·lant a la “cohesió territorial”. Aquesta expressió l’han fet servir els successius governs espanyols a l’hora de raonar els seus criteris de priorització d’infraestructures.

Ala capital del regne, les tertúlies sempre han estat un dels ingredients de conformació de l'opinió pública més poderosos. Prop de la plaça d'Oriente, al costat mateix de la baluerna arquitectònica del Teatro Real -la subvencionadíssima òpera de Madrid-, encara avui s'hi troba la Taberna del Alabardero, un local típic i tòpic amb tots els elements castissos que caracteritzen la societat castellana. Allà s'hi feia, a inicis de la restauració democràtica, una tertúlia amb il·lustres participants del món de la cultura, l'empresa i el periodisme: Javier Gómez Navarro, empresari, que anys després seria president del Consejo de Cámaras de Comercio i ministre socialista; els escriptors Vicente Verdú i José Gabriel y Galan; el cineasta Manuel Gutiérrez Aragón, i els periodistes Miguel Ángel Aguilar, Pedro Altares i Luis Carandell. Aquest darrer és l'autor d'aquell deliciós llibre, Celtiberia Show, que el 1970 va recollir els seus articles a la revista Triunfo, i que constitueix una de les millors descripcions d'aquella Espanya cañí del franquisme agonitzant.