Després d’una trentena de jornades del judici al Procés, es va resolent a passos de gegant la dicotomia sobre si aquesta és una vista amb totes les garanties o bé, com se sosté des d’alguns sectors, la sentència ja està escrita. Des del principi de responsabilitat institucional que represento, em sento en l’obligació professional de confiar en la justícia i d’esperar que de les sessions del judici n’ha de sortir una sentència justa. Però cada dia m’ho posen més difícil, i l’ombra del dubte es va estenent com un eclipsi, com si algú estigués entestat en tapar els raigs de sol que ens haurien d’il·luminar amb la veritat. És per això que la meva responsabilitat institucional, que voldria que fos infranquejable, topa amb la responsabilitat moral que tinc com a ciutadà, o amb la responsabilitat professional que intento aplicar com a jurista.