Començo la meva temporada número dinou a MotoGP i, com les altres vegades, tinc la sensació que aquesta millorarà l’anterior. Pels resultats dels dos testos oficials de pretemporada, tant Marc Márquez com Maverick Viñales i Àlex Rins han fet una bona feina, i inicialment són al grup de favorits. Márquez ha superat una greu lesió en una espatlla i promet defensar el títol sent fidel al seu ADN; de Viñales sabem que és capaç de guanyar curses com va fer el 2017, i de Rins tenim motius per pensar que els cinc podis de la temporada passada es transformaran en victòries.

El 10 de novembre del 2013 vam narrar “Aquí comença la llegenda del Tro de Cervera”. Era un rookie i va saber acabar al podi a l’última cursa de l’any i adjudicar-se el primer títol de la classe reina. El 2014, amb la inèrcia i material de primera, va guanyar 13 curses, 10 de les quals seguides. Allà vaig pensar que Márquez era invencible, i que guanyaria una carretada de trofeus de cop, seguits, sense oposició, ni del superclasse Lorenzo, ni del més tècnic Pedrosa, ni de l’experimentat Valentino... I el 2015 la realitat li va clavar una bufa. Excés de confiança i caigudes fruit del “tot o res”, del seu estimat “porta gran o ambulància”. Márquez va guanyar 5 curses el 2015, però també va quedar-se fora dels punts en 6 ocasions, i va pensar amb total naturalitat que havia agafat el camí equivocat en la tàctica. Sí, va ser un hivern en què la ferida de l’enfrontament amb Rossi era tendra, però era la velocitat del de Tavullia el que més l’amoïnava.