<![CDATA[Ara Andorra - Xavier Fresno]]> 10 <![CDATA[Ucraïna o les cendres d'Europa]]> Era una qüestió de temps. Que Ucraïna i la Federació Russa tornessin a embardissar-se en una escalada de tensió, en què es comença a ensumar l'agra flaire d'un nou esclat bèl·lic, era una pura qüestió de temps. És possible que les properes eleccions presidencials d'Ucraïna hi tinguin alguna cosa a veure, però els conflictes històrics no se solucionen sols i encara menys cauen pel seu propi pes, com algú sense cap perspectiva històrica va afirmar al seu dia sobre Gibraltar. Una miopia comparable a la que va exhibir Khrusxov en regalar Crimea a Ucraïna, una errada imperdonable que ara porta aquestes tempestats. El generós obsequi d'aquesta estratègica península penjada sobre el Mar Negre i habitada sobretot per russos, però també, entre d'altres, per tàrtars que de mica en mica van tornant al que va ser el cor del seu gloriós khanat fins que Caterina la Gran els va fer fora a canonades, va suposar l'inici del mecanisme d'una bomba de rellotgeria ara a punt d'esclatar. El motiu oficial de la decisió de Khrusxov (nascut en un poblet a pocs quilòmetres de la frontera amb Ucraïna) va ser l'agraïment envers aquesta república germana per la seva fidelitat a la Unió Soviètica. Però, segurament, l'autèntica raó d'una generositat tan gran en plena desestalinització era un intent de reparar, compensar i rescabalar el poble ucraïnès pels horrors que la ira de Stalin els havia infligit.

]]> <![CDATA[Transsilvània i les brases de la història]]> Transsilvània s’ha incendiat. No va servir de res la fi de l’atroç règim dels Ceausescu ni la posterior incorporació de Romania a les institucions europees. No ha canviat res. Per això, la minoria hongaresa (prop de 2 milions) que viu escampada per la geografia transsilvana, farta dels constants embats d’un furiós nacionalisme romanès que segueix sense acceptar l’existència en el seu territori d’un poble víctima de la història, ha dit prou amb exhibicions de banderes, himnes reivindicatius i una trucada de suport a Carles Puigdemont.

]]> <![CDATA[Romania torna al carrer]]>

El poble romanès ha tornat a llançar-se al carrer. Més de vint-i-set anys després d’acabar amb la tirania dels Ceausescu (els anys posteriors a la seva execució van servir per treure a la llum que Elena era el cervell a l’ombra dels abusos totalitaris del seu marit), Romania ha tornat a dir prou davant una situació que ultrapassa els límits del que és suportable. El problema és que en aquesta ocasió l’objectiu de les seves protestes es presenta encara molt més poderós i inexorable que els excessos de l’antic dirigent comunista. Els romanesos han tornat a sortir al carrer per dir prou a la corrupció creixent que assola la societat del país dels Carpats. La decisió del Parlament romanès de no considerar delicte els casos de corrupció en què l’import no superi els 44.000 euros ha estat el detonant que ha encès el ble de la indignació.

]]> <![CDATA[Jani o la regressió hongaresa]]> En Jani va néixer amb glaucoma congènit, una discapacitat ocular progressiva que el marcaria per a tota la vida. Ja de petit la seva visió no superava el 20%. A Hongria (país on fer bromes sobre cecs no és cap tabú, ja que ells són els primers a riure’s d’ells mateixos) als nens que presenten problemes d’aquest tipus se’ls encamina, ja des de l’escola primària, cap a un aprenentatge auditiu o cinestèsic. En Jani no posseïa habilitats musicals, així que es va fer massatgista, la seva professió actual. Va cremar les primeres etapes de la seva vida de la mateixa manera que la resta de la seva colla. Un dia va conèixer la Bea, es va casar, va tenir dos fills i ha portat sempre una vida tan normal com el seu handicap visual li permet. En Jani (diminutiu de János) i la seva dona treballen en consultoris llogats en un complex de banys termals, on adoben l’esquena a un bon grapat de clients fidels, arribats sobretot de la veïna Àustria i de la no llunyana Alemanya, els quals, tot aprofitant la diferència de nivell de vida, arriben en massa cada cap de setmana per rebentar maleters sencers amb menjar, anar a la perruqueria, arreglar-se la boca, omplir restaurants, saunes i piscines, beure quantitats ingents d’alcohol i exhibir el seu poder adquisitiu per tot arreu.

]]> <![CDATA[També cal ser hongarès]]>

Amb la traveta d’una periodista hongaresa a un refugiat sirià que portava un fill a coll tots vam caure. Els gasos lacrimògens que la policia utilitza per evitar l’entrada en aquell país a una turba de refugiats de diferents procedències van dirigits directament als ulls d’una Europa que, entre llàgrimes i coïssors, veu, impotent, com els valors amb els quals ha construït la seva identitat s’esvaeixen per moments en el cor del continent. Els murs que es van construint al llarg de les seves fronteres amaguen la impotència d’un govern propi d’una altra època.

]]>