10 La caixa tonta. Així en deia de la tele molta gent fa trenta o quaranta anys. No eren pocs els pares o els educadors que veien concentrats en aquell artefacte tota mena de perills per a la salut mental de la societat en general i dels més joves en particular. Aquella dèria per demonitzar la televisió es va anar esvaint i la gent benpensant ha desplaçat les seves temences cap a un nou mitjà, o cap a un nou entorn mediàtic, que els resulta poc familiar. El risc ara rau en les noves maneres de consumir productes audiovisuals dels joves i els superjoves. Són productes que els arriben per tota mena de pantalles: l’ordinador que tenen a l’habitació, la 'tablet' o el telèfon mòbil.

]]> Algunes de les coses que va dir Felipe González en el cara a cara que va mantenir amb Artur Mas han tornat a suscitar el ja conegut dubte: ¿no entenen què passa a Catalunya o no ho volen entendre?

]]> M'han tractat de bèstia sense capacitat de raciocini. M'han dit que formo part d'una "manada". M'ho han dit a mi i li ho han dit, pel cap baix, al cúmul de persones que vàrem formar la Via Catalana. L'autora de l'ofensa és Margarita Rivière, una periodista amb qui mantinc des de fa molts anys una relació de bona companyonia professional. No en va formàvem part del mateix curs a l'antiga escola de periodisme del CIC, on érem pocs i ben avinguts.

]]>