<![CDATA[Ara Andorra - Cristian Segura]]> 10 <![CDATA[El cim marítim de la classe mitjana]]> Daniel Soulon va començar a treballar en el sector dels creuers el 1971. Va ser als Estats Units, a l’empresa canadenca International Utilities. Va ser una de les tres operadores que poc més tard, dins d’un grup noruec, van fusionar-se per crear Royal Caribbean. Soulon també va ser vicepresident de l’operador Gotaas-Larsen. Soulon recorda que va ser aleshores, amb la construcció dels tres primers creuers de Royal Caribbean, que el sector va fer el gran pas “per ampliar el negoci a la major part de la classe mitjana”. Soulon visita el vaixell Oasis of the Seas com a consultor d’empreses navilieres. És el creuer més gran del món; és, segons Soulon, el cim del model de turisme de masses.

]]> <![CDATA[«Se me’n fumen la Diada i el ‘diado’»]]>

El ferrocarril amb destinació Sabadell de les 16.17 arrenca de Catalunya mig buit. Al meu vagó hi ha quatre grups: dues famílies vestides per a la V, una parella de turistes i dues adolescents. Les dues famílies corren cap a casa, una a recollir les samarretes de la V i l'altra a deixar-hi els avis. Els turistes acaben d'aterrar a Barcelona i no estan al cas de res. ¿Hi ha catalans que no estiguin pendents de la mobilització? Sí, però pocs i passen desapercebuts. Les dues adolescents del vagó, la Lorena i la Melani, de 16 anys, de Badalona, són d'aquests. Han quedat amb els seus xicots per passar la tarda. La Melani diu que és espanyola i que això no és la seva festa. La Lorena apunta a una altra mena d'indiferència: "Espanya, Catalunya, m'és igual; mentre pugui menjar cada dia, se me'n fumen la Diada i el diado ".

]]> <![CDATA[Veneçuela i Cuba irrompen a la zona alta]]> La progressia de Sarrià- Sant Gervasi es va reunir ahir a la plaça de la Vila per donar la benvinguda a Guanyem. Joan Subirats, un dels líders de la plataforma, va encetar la seva intervenció lluint galons: va recordar els anys en què va ser president de l’AMPA de l’Orlandai, l’escola pública de referència de Sarrià. Amb això i la presència d’Ada Colau -“que bé que parla aquesta noia”, repetia una coneguda meva, ben morena de les vacances a Menorca-, Guanyem es va ficar a la butxaca com a mínim una cinquantena de vots. És el nombre de firmes que van recollir, suports que en altres circumstàncies anirien en bona part a Iniciativa.

]]> <![CDATA[El refugi de Messi contra la violència a Rosario]]> Una de la matinada, districte de Centro, ciutat argentina de Rosario. El barri és benestant, nodrit de diversos comerços moderns i de despatxos i vivendes de classe mitjana. A cent metres de l’hotel, un taxi s’atura, en baixa el conductor i m’atraca apuntant-me amb un revòlver. Tot just dos dies abans, Marcelo Mainetti, exdiputat provincial i gerent de la urbanització Azahares del Paraná, m’havia advertit de la inseguretat que hi ha a Rosario: “La gent vol viure amb seguretat, aquesta és una de les principals raons del nostre negoci”. 190 persones han mort de manera violenta en aquesta ciutat durant els primers vuit mesos de l’any. La criminalitat a Rosario, la ciutat natal del blaugrana Leo Messi, s’ha convertit en una qüestió d’estat.

]]> <![CDATA[Les ruïnes del ‘paella world’]]> Per l’Instituto Valenciano de la Paella sembla que hi hagi passat una guerra. Els llums han estat arrencats, i els vidres, trencats. El cablejat ha desaparegut, les canalitzacions d’aigua i les piques estan destrossades, i les tanques del perímetre, rebentades. Hi ha dos-cents paellers en unes condicions de deixadesa lamentables, tot i que alguns, més bruts que la resta, han estat utilitzats recentment per persones que entren al recinte sense cap mena de permís.

]]> <![CDATA[El conflicte amb Rússia fereix el camp de les Terres de Lleida]]> Xavier Juvillà recorda el 6 d’agost com la data més difícil de la seva carrera professional. Aquell dia va entrar en vigor a Rússia un veto urgent sobre una sèrie de productes agrícoles de la Unió Europea (UE). L’empresa on treballa Juvillà, Viyefruit, tenia 300 tones de fruita en carretera, en direcció a Rússia. “Vam fer el que vam poder, contra rellotge perquè no es fes malbé el producte: vendre’l a un client polonès. Potser a meitat de preu. Tothom mirava de col·locar el producte a Polònia”. Aquesta inesperada oferta de fruita ha fet caure a mínims els preus de fruites com el préssec al mercat polonès, segons el portal Fresh Market. Un problema menor en comparació amb el que està passant al mercat espanyol i sobretot en l’economia agrícola lleidatana.

]]> <![CDATA[Una nova aventura de Bollywood a Barcelona]]> Fa vint minuts que roda la pel·lícula Singham returns quan Pavan Kumar atura la projecció i anuncia que tornaran a començar. El desordre inicial per la numeració de les entrades i el públic que fa soroll obliguen l’organització a reiniciar l’estrena d’aquest hit del cinema indi. Ningú es queixa. Molts aprofiten que han vist la part inicial per anar al bar. Sis anys després, Bollywood torna a Barcelona.

]]> <![CDATA[Les tribulacions d’un circ que desitja tenir animals]]> Jaume Clos, pallasso i gerent de la companyia de circ de la família Zavatta, està molt emprenyat. Reacciona amb improperis i crítiques quan li preguntes pels animals del Piraña Show. “¿Que ets animalista, tu? Al Piraña Show no hi han actuat animals, només peixos. ¿A tu et preocupen, els peixos?” El Piraña Show torna a estar de gira, un any i mig per tot Espanya, però a Catalunya de moment cap ajuntament els autoritza a fer els seus números de circ amb animals.La llei que prohibeix els espectacles amb animals encara s’està tramitant al Parlament, però les ordenances municipals de molts ajuntaments ja fan la seva interpretació de l’assumpte. Segons l’associació Catalunya Lliure d’Animals en Circs (CLAC) -el principal lobi a favor de la llei-, un total de 99 pobles de Catalunya s’han declarat contraris a permetre xous amb animals.

]]> <![CDATA[La ciutat dels porcs que s’aixeca en un espai protegit]]> Des de la capella Canosa, un temple semiabandonat del segle XIX construït dalt d’un turó, s’observa una naturalesa sense éssers humans, dominada pel cant dels ocells i el brunzir de la vegetació. Aquest paisatge de la Noguera està creuat per una pista forestal de 12 quilòmetres que connecta Agramunt i el petit poble d’Oliola. Forma part de la zona especial de protecció per a les aus (ZEPA) Bellmunt-Almenara, de la xarxa mediambiental Natura 2000 de la Unió Europea. És un terreny que acull espècies d’alt valor biològic, en especial l’àliga cuabarrada. Malgrat aquesta singularitat, des de la capella Canosa s’identifiquen tres nuclis de 24 naus industrials noves de trinca. Formen un triangle que recorda les urbanitzacions de cases aparellades dels afores de Barcelona: és el nucli porcí més gran de Catalunya.

]]> <![CDATA[L’Oreneta, la contesa immobiliària més llarga]]> Pujant la muntanya des del monestir de Pedralbes hi ha una gran porta amb dues orenetes de ferro. L’estil del mur i la porta semblen neogòtic, com ho era el castell de l’Oreneta, de la família Tous, accionistes de la companyia metal·lúrgica La Maquinista. El castell va ser construït a finals del segle XIX i era una mostra del poder burgès d’aleshores. El castell va ser destruït durant la Guerra Civil i la porta de ferro, les dues orenetes i la casa del guarda són dels pocs vestigis que hi queden. Avui serveix d’entrada a Collserola però aviat podria ser el trofeu més preuat de Núñez i Navarro.

]]> <![CDATA[Cambrers i massatges entre les gandules]]> Les platges de Barcelona es converteixen a l’estiu en un mercat de milers de turistes que, mentre prenen el sol, també consumeixen. La competència legal és la dels xiringuitosque ofereixen lloguer de gandules i de para-sols mentre els seus cambrers corren amunt i avall per la sorra servint begudes de tot tipus. La il·legal és la dels massatges, la dels llauners i la venda, puntual, de tot tipus de complements de roba.

]]> <![CDATA[La història també es punxa a la platja]]>

Avui en dia tot sembla històric. Per la Diada convoquen els ciutadans amb el lema “La història ens crida”; els beneficis d’una empresa són històrics; quan Barack Obama va ser elegit president, el director d’ El País va escriure que es tractava d’un “esdeveniment que trastoca l’ordre universal”, com si a la galàxia d’Andròmeda n’estiguessin al cas. Els festivals de música també poden ser històrics, des del Canet Rock fins al Barcelona Beach Festival. El BBF es va celebrar ahir amb 25.000 persones atretes per la presència de tres dels DJ més populars del món, David Guetta, Avicii i Steve Angello. Un dels primers a sortir a l’escenari va ser Marsal Ventura, conegut per molts dels presents pel fet de ser una de les veus estrella de Flaix FM. “Barcelona! ¿Esteu preparats per fer història?”, va cridar Ventura. Si un gol de Messi és història, per què no ho ha de ser una festa a la platja de Sant Adrià de Besòs?

]]> <![CDATA[El musical del Retorn socialista]]> Miquel Iceta va assumir ahir el lideratge del PSC amb els tambors de la cançó Some nights tronant a La Farga de l’Hospitalet. El videoclip de la cançó evoca la història d’un jove soldat que lluita amb els unionistes a la guerra civil nord-americana. Some nights té pinzellades de banda sonora d’ El rei lleó i de Camins de glòria. És una amalgama de gèneres, amb molt d’espectacle, que és el que va oferir Iceta en el seu primer dia al capdavant del partit.

]]> <![CDATA[El secret més ben guardat de la Vall d’Aran]]>

A la Vall d’Aran, una regió d’uns 7.000 habitants, escabrosa i delimitada per valls, tot s’acaba sabent. Un cadell d’óssa va aparèixer a l’abril al poble d’Aubèrt. L’óssa baixava del bosc i gemegava per demanar menjar. Els intents de trobar la mare van ser infructuosos. Els tècnics de medi ambient del Consell General d’Aran van portar l’óssa al tancat on havia d’acostumar-se de nou a la vida salvatge. Però al cap de pocs dies molta gent ja sabia on era l’animal. Una de les normes fonamentals per reintroduir l’ós al seu hàbitat és que no tingui cap contacte amb l’home. Ivan Alfonso, responsable de Medi Natural del Consell, va decidir al maig un canvi a l’espai on viu l’animal, però aquesta vegada a partir d’un pacte de secret: només saben la ubicació ell i dos agents forestals. “Ni el síndic sap on és”, assegura Alfonso.

]]> <![CDATA[Un progre orgullós de tots els dies del felipisme i de ZP]]> Arriba Pedro Sánchez caminant pel carrer Nicaragua i el primer que t’imagines és que surt d’un anunci de Massimo Dutti. És ben plantat, vesteix informal però molt ben conjuntat, somriu molt però sense forçar. És el gendre ideal. Després, quan el sents parlar i veus els vídeos promocionals de la seva campanya per ser secretari general del PSOE, t’adones que Sánchez és, per damunt de tot, un progre madrileny de manual.

]]> <![CDATA[Units per la llengua i la batucada]]> Milers de persones es van reunir ahir a Barcelona per defensar l’escola en català al ritme de la batucada. En alguna ocasió he sigut amonestat per grups d’aquests joves amants de la percussió. “No som batucaires, som tabalers”, em responen. Jo, ignorant en la matèria, no els sé diferenciar dels brasilers animadors de festa major d’estiu a Lloret o Sitges: el mateix so rítmic (taca-ta, taca-ta) i la mateixa roba de monitors de cau. La marea verda de pares i nens era molt diversa i semblava organitzada segons la procedència d’aquests batucaires-tabalers. Fins i tot al tren de Sarrià, baixant cap al centre, me’n vaig trobar un parell que tenien menys de 14 anys. Dins del vagó tocaven el timbal fins que algú els va demanar que paressin. Tenien tota la tarda per davant per deixar fluir el seu art.

]]> <![CDATA[Enyorança d’un empresari en extinció]]> Nens del barri i sindicalistes coincideixen al Centre Cívic de La Florida. Una dotzena de pins i dos edificis funcionals creen un conjunt harmònic entre cases unifamiliars de famílies del Vallès més obrer que, després de molt suar, van aconseguir accedir a la classe mitjana. La Florida és un barri residencial de Santa Perpètua de Mogoda. Una zona tranquil·la, poc acostumada a l’enrenou dels cotxes i de la crida d’eslògans dels treballadors de Panrico. “250 famílies depenen de nosaltres”, sento que repeteixen els més implicats, aquells que pesen més en la presa de decisions.

]]> <![CDATA[Passió dins, passotisme fora]]>

La plaça Luxemburg és el punt de trobada dels yuppies de Brussel·les els dijous al vespre. Joves que fan més hores que un ase per escalar en l’organigrama de vés a saber quina consultora, bufet d’advocats o empresa de neveres es troben a la sortida de la feina per compartir unes cerveses damunt la gespa de la plaça. Queden dues hores per al primer gran debat electoral europeu de la història i la plaça és plena. Per un moment m’imagino que la gent és allà perquè es projectarà el debat en pantalles gegants, o almenys perquè volen comentar qui és el més guapo dels cinc candidats. La realitat és que de les sis persones a qui pregunto si veuran el debat, els sis no saben ni que se celebra un debat.

]]> <![CDATA[Pete Doherty dorm a Sarrià]]> Fa dies que entre els veïns de Sarrià corria la brama que Pete Doherty és al barri. L’havien vist a la botiga del pakistanès de Bonaplata, al bar Can Pau de la plaça de Sant Vicenç, conduint una furgoneta a Clos de Sant Francesc. Tot això és cert: el líder dels Libertines i dels Babyshambles, ídol del gamberrisme indie britànic, és a Sarrià o, per ser precisos, sobretot dorm a Sarrià. Dorm sense aturador, com un ós que hiberna, a la mateixa galeria d’art Puntoaparte on exposa pintures i objectes de la seva vida. M’ho explica a les dues de la tarda la Fabienne Yot, propietària de la galeria, mentre Doherty dorm al pis de dalt, separat de l’exposició només per uns pocs esglaons i unes cortines: “És imprevisible. Mai sé quan es llevarà, ni què farà. El dia de la inauguració de l’exposició tothom l’esperava i es va quedar adormit a l’hotel. Va dormir 24 hores seguides”.

]]> <![CDATA[Un cafè amb ciutadans sense cafè i sense ciutadans]]> Les campanyes són tan estressants que pots oblidar-te d’oferir un cafè malgrat que has anunciat l’acte com “un cafè amb ciutadans”. La màquina de cafès de l’Hotel Alexandra està apagada i jo espero tremolant de fred per si algú la connecta. La intensitat de l’aire condicionat és òptima per al pingüinari del zoo. El cap de llista d’UPyD, el catedràtic Francisco Sosa Wagner, ha convocat ciutadans i mitjans amb el suggeridor missatge “¿Hace un café?”. El seu corbatí de quadres llueix des de les altures. Treu dos caps a la dotzena de periodistes. El metrallen amb preguntes del procés. Respon pacient malgrat que l’esperen els ciutadans.

]]>