<![CDATA[Ara Andorra - Miquel Sàmper]]> 10 <![CDATA[Valtonyc, una estocada més a la justícia espanyola]]> La setmana passada, casualment un dia abans de la Diada Nacional de Catalunya, el Consell General del Poder Judicial obria el nou any judicial amb un dur discurs del seu president. Carlos Lesmes defensava el poder que representa i titllava d’absolutament ignorants els que diuen que cap jutge pot decidir contra la voluntat popular. També sostenia que en temps de postveritat es persegueix la immunitat sota l’aixopluc aparent de la voluntat popular. Sense fer cap menció explícita al Procés, de forma implícita deia a molts catalans ignorants i mentiders i defensava fèrriament totes les resolucions judicials espanyoles davant uns tribunals europeus que gosaven interpretar de manera unilateral conceptes jurídics autònoms de l’espai europeu de llibertat, seguretat i justícia. Lesmes afirmava en el seu discurs que amb aquestes resolucions europees s’ha trencat el principi de confiança mútua entre estats, que es basava en una comunitat de valors, construïda després d’un llarg procés de coalició de voluntats, i rematava la seva exposició amb dues perles que no poden deixar indiferent cap demòcrata, ja que va dir sense cap mena de vergonya que es pretén erosionar la legitimitat del poder judicial fent un ús excessiu de la llibertat d’expressió i del dret de defensa.

]]> <![CDATA[Gonzalo Boye i els tentacles de l'Estat]]> Vaig tenir l’honor de ser adjunt al president del Consell de l’Advocacia Espanyola, l’il·lustríssim Carlos Carnicer, un brillant advocat aragonès i bon amic, que tot i la seva tossudesa aragonesa, no va poder executar el seu gran somni de crear una llei orgànica que regulés i desenvolupés el dret de defensa previst a l’article 24 de la CE. Em consta que la nova presidenta, la il·lustríssima Victoria Ortega, gran jurista càntabra i també bona amiga, està intentat per tots els mitjans assolir el somni del seu predecessor, en garantia de la millor de les defenses de tots els ciutadans i també per acotar degudament les garanties dels advocats en el desenvolupament de la seva professió, que no és altra que defensar de la millor manera possible els interessos dels justiciables.

]]> <![CDATA[Torrent, l’has feta bona...]]> Diuen els mestres de la comunicació que com més dur i incisiu hagi de ser un discurs en el fons, més dolç i suau ha de ser en les formes, un llop amb pell de xai amb la intenció d’evitar que aquells que pensen el contrari del que escolten de l’orador puguin aixecar-se i marxar.

]]> <![CDATA[De la puntada a la porta a la mordassa a la boca]]> La llei 1/92 de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com la llei Corcuera, va rebre el qualificatiu popular de llei de la puntada a la porta, ja que, en els delictes de tràfic de drogues, permetia l’entrada i escorcoll domiciliari sense necessitat d’autorització judicial. El dia 18 de novembre del 1993, el Tribunal Constitucional en va declarar inconstitucional l’article 21.2 perquè era contrari a l’article 18.2 de la norma suprema, que només permet aquesta diligència per als casos de delicte flagrant. L’endemà el ministre Corcuera presentava la dimissió, que, malgrat les reticències inicials de Felipe González, es va acabar fent efectiva.

]]> <![CDATA[Advocats amb permís de Madrid]]> Demà, dissabte, es fa la prova d’accés a l’advocacia per als graduats en dret que hagin fet el corresponent màster o curs. Prevista en l’article 7 de la llei 34/2006, “l’avaluació de l’aptitud professional” tenia per objecte acreditar que es tenia prou formació pràctica per exercir la professió d’advocat, així com que es coneixia la deontologia. El plantejament era coherent i, després de la formació teòrica universitària, la prova havia d’erigir-se en una segona part de la formació del graduat, en la qual adquirís habilitats eminentment pràctiques del món dels plets i dels litigis. Calia fer acreditar coneixements sobre com plantejar una estratègia judicial respecte d’un supòsit de fet concret de qualsevol jurisdicció (penal, civil, laboral, matrimonial...), és a dir, un cas pràctic. Inexplicablement, però, l’ordre PRE/404/2014 definia la prova com un test de 75 preguntes, de les quals 50 són sobre deontologia, qüestions generals del dret i assistència lletrada (matèries comunes), i 25 sobre dret civil i mercantil, penal, administratiu i contenciós administratiu i laboral (matèries específiques). La reivindicació històrica de l’advocacia era garantir una formació millor als que han cursat la carrera universitària de dret a l’hora d’endinsar-se en l’ofici d’advocat, i, per tal d’aconseguir-ho, la prova havia de ser únicament de caràcter pràctic, com ho és en països amb gran tradició jurídica, com Alemanya o Itàlia. Doncs bé: finalment el que s’ha plantejat és un engany. Perquè fer un test teòric és un groller engany als graduats que fa tant de temps que l’esperen per poder ser advocats, i perquè no garanteix incorporar advocats millors a la societat. Una prova així no serveix absolutament de res.

]]> <![CDATA[#MarcaEspaña a la justícia]]> La suma de tantes irregularitats en l'aplicació dels principis rectors del nostre estat de dret havia de tenir conseqüències. I han arribat de nou des del Consell d'Europa, el qual, mitjançant el Grup d'Estats contra la Corrupció, ha destacat la politització del poder judicial espanyol i del seu òrgan de govern, així com la manca d'independència del ministeri fiscal. Es tracta d'una qüestió de rabiosa actualitat arran del paper del ministeri públic en el cas Nóos, i també arran de l'interès del fiscal anticorrupció per dur a l'àmbit penal la contractació de Neymar per part del Futbol Club Barcelona, havent omès, en el seu moment, les possibles connotacions penals de les operacions urbanístiques dutes a terme a l'antiga Ciutat Esportiva del Reial Madrid, ara investigades per la Comissió Europea.

]]> <![CDATA[Un estat de dret malalt]]>

Segons la Comissió Europea, un 64% dels espanyols no confien en el seu sistema judicial, un 73% creuen que la llei no s'aplica i un 85% consideren que, quan es fa, és de manera discriminatòria. El grau de desconfiança dels espanyols és 22 punts superior a la mitjana europea. Per què? Segons Transparència Internacional, l'índex de percepció de la corrupció a Espanya ha sofert un clar augment, i ha tornat als nivells del 1997: ha passat del lloc 30è de la classificació al 40è, superat per països com Botswana. Els motius són clars: l'esclat de molts casos de corrupció mediàtics, i una lentitud i laxitud en les sancions penals, especialment en els escàndols rellevants, que han provocat una indignació generalitzada.

]]>