10 Ell explicava que el pas a l'altra banda ja l’havia iniciat feia uns quants anys, però que no havia acabat de traspassar. Ho deia del tot convençut. Com convençut estava que la independència del país era a tocar. D’això fa més de trenta anys.

]]> També jo vull parlar del llibre de Jordi Amat Com una pàtria. Vida de Josep Benet (Edicions 62). I penso que puc fer-ho amb coneixement de causa, atès que, com a assessor del gabinet de presidència del Parlament, em vaig comprometre a rescatar de l’Arxiu Nacional els dietaris de Maurici Serrahima, fet que va suposar moltes escapades al carrer Calvet, 47-49, 2, 4, per parlar-ne amb en Josep Benet. En la soledat d’aquell retir, vaig compartir amb ell moltes tardes tot parlant de política i de com ell veia el comportament dels nostres polítics en el redreçament del nostre país. (“No saben res de res. No tenen les més elementals nocions d’història”, es queixava.)

]]> Maurici Serrahima els dies de Setmana Santa i les vacances d’estiu deixava Barcelona i es desplaçava a descansar a Begur, on també feia cap la família Vinyoli. Allí es va iniciar una intensa relació, de la qual parla extensament en els seus dietaris Del passat quan era present (vols. V-VI), anys 1969-1974.

]]> M entrestant és el títol que va donar Maurici Serrahima a les seves reflexions a l’entorn del problema català i del camí que calia seguir per resoldre’l. L’escrit va ser redactat pocs anys després de la gran desfeta, l’any 1944.

]]>