La Txell Bonet em suggereix d’anar a fer un taller de cuina a Lledoners, a la presó. Els divendres s’hi fan activitats culturals del tot diverses, obertes a tots els presos. Em sembla una bogeria, però les ganes que tinc de veure els presos polítics m’anima a tirar-ho endavant. Ho sol·licito a la direcció del centre, que accepta la proposta i en facilita tots els tràmits. El repte és gran.

No sóc barcelonina, però aquesta ciutat es fa estimar i, ara, me’n sento i la defenso amb dents, ungles i punys. Per això desitjo que d’avui al 2025, quan jo ja tindré l’edat de poder passejar tot un matí gaudint del clima bonhomiós d’aquest país, pugui caminar des de Badalona fins al Prat, en un immens, diàfan i deliciós passeig marítim.

Què puc fer aquest dimecres al vespre? Dubto entre dedicar-lo a llegir Vázquez Montalbán, anar a fer un còctel en una cocteleria emblemàtica de Barcelona o sopar en un clàssic de la capital, a Casa Leopoldo. No cal dubtar més, perquè s'acaba d'estrenar una ruta enogastronòmica i cultural que reuneix les tres propostes. L'agència de viatges especialitzada en enoturisme Viemocions (www.viemocions.com) acaba d'estrenar la Ruta Pepe Carvalho. Carvalho és un dels principals personatges de l'obra de Manuel Vázquez Montalbán, un detectiu que gaudeix infinitament d'una bona taula. Gràcies al personatge, l'escriptor podia reflectir en les seves obres els plats que l'impactaven, que l'emocionaven i que l'ajudaven a trufar pàgines i a cuinar històries.