10 Acabada la Segona Guerra Mundial, bona part dels mitjans de comunicació tant a França com a Alemanya es fan ressò del desig d’una part gens negligible de la població que exigeix l’oblit dels crims comesos a fi de poder reconstruir una Europa occidental en “pau”. Malgrat tot, les tres dècades subsegüents serviran per restituir la veu de les víctimes. A més d’una circulació important de documents històrics i de narracions testimonials, en aquest període es produeixen dos judicis fonamentals, els de Nuremberg (1945-46) i el judici d'Adolf Eichmann (1961-62), en què per primera vegada els supervivents dels camps nazis tenen la paraula.

]]> Des de l’exterior de vegades pot sobtar que els esforços d’internacionalització del Procés es redueixin a la repetició d’uns quants punts temàtics presentats sense matisos i per tant sense afany dialèctic: afirmar la situació de colonització de Catalunya i el tancament de l’estat espanyol al diàleg (un punt que s’haurà de renovar), tot presentant una dicotomia entre la bondat d’una aspiració i la maldat, semblaria que essencialista, de l’estat espanyol.

]]> Recordo el posat emocionat de la S., la mestressa del petit supermercat del costat de casa, a Barcelona, el dia que va presentar-me la seva filla, una nena de dotze anys acabada d’arribar de l’Afganistan. La família havia esperat tres llargs anys abans d’obtenir el permís per poder portar-la.

]]> Als boscos i parcs d’una bona part de l’est del Canadà la transformació cromàtica dels verds als vermells encesos anuncia esplendorosament el canvi d’estació. Cada any i de manera inevitable se’ns fa present a través de la natura la pertinença de la bandera canadenca amb la seva gran fulla d’auró al mig.

]]> L’abril del 2013 el Museu Jueu de Berlín inaugurava l’exposició La pura veritat... Tot el que sempre has volgut saber sobre els jueus. Una de les peces consistia en una gàbia de plexiglàs en la qual s’asseien alternadament jueus provinents de diversos països convidats a respondre a les preguntes que els volgués adreçar el visitant. Al peu de la gàbia s’hi podia llegir “¿Encara queden jueus a Alemanya?” Amb aquesta proposta estèticament senzilla, que combina elements propis del circ i del zoològic, el museu buscava suscitar reaccions que fessin reflexionar sobre la desaparició de la cultura jueva europea a partir de l’any 1945.

]]> De les experiències que atorga l’exili -voluntari o forçat- sobresurt per imprevista la de constatar que hi ha un moment en què la manera de ser al món es fa per sempre més a partir de la relació emocional amb dos països (o més), dues cultures (o més) i dues llengües (o més). Aquesta condició, dolorosa al principi, alliberadora després, té una conseqüència lògica: enfrontar-se de manera crítica a les narracions identitàries construïdes amb lents unifocals.

]]>