10 Fa uns dies llegíem a l’ARA una anàlisi lúcida de Jordi Muñoz del que va passar a l’octubre i que es pot traslladar a l’actual situació de l’independentisme. Resumidament, el que posava damunt la taula Muñoz és la diferència d’estratègies: uns que esperaven que, després de la proclamació de la República, es podria passar “de la llei a la llei” i el món reconeixeria el nou estat; uns altres tenien interioritzat que caldria una etapa de resistència pacífica per part nostra aguantant una dura repressió per part de l’estat espanyol; finalment, hi havia els que, tot i voler la independència, ja els hauria estat bé que el pols amb l’Estat desemboqués en una negociació que ens conferís més autonomia. I aquestes diferents visions es donen entre els dirigents polítics, però també entre la ciutadania. Tothom reclama unitat d’acció, però això és molt complicat quan hi ha aquestes visions estratègiques tan diferents i, no ho perdem mai de vista, els polítics són un reflex de la societat perquè emanen d’aquesta societat. Amb la dificultat afegida que els dos principals dirigents de l’independentisme no han pogut parlar des de l'octubre, l'un a la presó i l’altre a l’exili.

]]>