Adaptada a la immediatesa de les xarxes socials, no és recomanable escriure sobre l’Argentina d’un dia per l’altre perquè els fets se succeeixen vertiginosament i es consumeixen a ritme de binge-watching -l’anglicisme per a aquells que s’afarten de sèries-. Així van, els argentins, capítol rere capítol: cimeres nocturnes per dirimir qui té el poder; filtracions en format àudios anònims, acusacions de cops d’estat al seleccionador i denúncies de “telèfons intervinguts”, amb dits apuntant a serveis d’intel·ligència com la SIDE (el de l’Argentina) i fins i tot el Mossad, acusat per polítics argentins d’estar al darrere de les filtracions desestabilitzadores motivades per l’empipament israelià després de la negativa argentina a jugar l’amistós a Jerusalem. Es diria que la crònica del partit contra Nigèria l’hauria d’escriure John le Carré.

No sabien què coi fer, els argentins, quan, inesperadament, ja fa un munt d’anys, va arribar el petit gegant Leo Messi a la vida de la pàtria futbolera. Massa immens per entendre’l. Massa. Per això el van lligar amb les cordes de la por i la inoperància; i quan el van deixar caminar, ho van fer amb recels, tement per l’evident contrast entre la seva grandesa i les petites misèries de Lil·liput, on, quan no entenen alguna actitud seva, l’acusen de traïdor. L’Argentina ha intentat sense èxit entendre la manera de tractar el Gegant. Vuit seleccionadors en dotze anys. L’Argentina ha intentat sense èxit posar fi a la sequera de títols: un quart de segle sense guanyar res. L’ingredient a Rússia és l’olor d’última oportunitat que desprenen els 31 anys que Messi farà el 24 de juny. L’Argentina hi arriba angoixada, sense saber què fer amb el Gegant, com tractar-lo, com acompanyar-lo, com treure profit de la seva grandesa única.

Es jugarà com es juguen els clàssics: com sempre i com mai. Per coses del futbol, les urgències són del subcampió del món i no de qui va passar vergonya amb un 1-7. L’Argentina hi arriba amenaçada per una tempesta imminent. S’han jugat sis punts de les eliminatòries i només n’han guanyat un.