<![CDATA[Ara Andorra - Anna Terrón]]> 10 <![CDATA[El sistema d'asil a Europa]]> La lliure circulació de persones dins de la Unió Europa implica un grau extraordinari d’integració entre els seus membres. Per primera vegada dins un marc internacional, un grup d’estats posa en comú un element substancial de la seva naturalesa, el territori, i decideix compartir el control de qui hi accedeix, amb un sistema comú de gestió de les fronteres exteriors. En un món on la mobilitat de les persones és altíssima, els Acords de Schengen suposen el sistema més sofisticat de gestió comuna de les fronteres, i haurien de ser una esperança per a la governança de la mobilitat global. Lluny de defensar i aprofundir en aquesta Europa sense fronteres interiors, on una cooperació més gran permet gaudir de més llibertat i més seguretat, avui a la taula del Consell de Ministres de la Unió Europea es viu un perillós gir cap a la renacionalització del control de fronteres, especialment en relació a l’aplicació del dret europeu i internacional d’asil.

]]> <![CDATA[Fronteres interiors: un cop al cor de la UE]]> El grau d’integració assolit avui a la Unió Europea és molt alt. Fer-lo realitat ha requerit un procés dinàmic, ple de dificultats i de resistències, però que sempre ha avançat impulsat pel mandat fundacional d’anar assolint “una unió cada vegada més estreta entre els pobles d’Europa”. Desplegar l’entramat jurídic, institucional i polític del qual avui som part ha requerit un sistema de presa de decisions supranacional únic, que vol temps per construir consensos. Això ha estat clau perquè les parts acceptessin en cada moment el conjunt dels compromisos assolits, respectessin els equilibris institucionals i reconeguessin l’autoritat del Tribunal de Justícia.

]]> <![CDATA[Escoltem Europa]]> La Unió Europea inclou realitats diferents i se sosté per una estructura institucional complexa orientada a ponderar majories i minories, a compatibilitzar representació dels ciutadans i els estats, i a garantir un govern millor de les coses a partir de normes comunes. Absorbir els conflictes i generar estabilitat allà on històricament hi ha hagut guerra és el seu objectiu fundacional. Des de la postguerra, que per a alguns va durar fins a finals dels anys vuitanta, ha permès anar agrupant en un espai de democràcia el conjunt dels països europeus, un repte gens fàcil que encara avui requereix moltes energies.

]]> <![CDATA[La Unió Europea, culpable?]]>

Circula per Europa una brama creixent contra la societat plural i oberta en un món globalitzat, un moviment que pretén el retorn a la pròpia comunitat, dins del propi estat, liderat per un govern fort. Esperen d’aquest govern que els torni la puresa de formes i colors que la comunitat hauria tingut en un passat idealitzat i que tanqui les fronteres per tal de preservar-la. Així, sostenen que es podrien defensar uns drets propis que, segons aquesta visió de les coses, l’excessiva exposició al món i la pèrdua de competències de l’estat hauria posat en risc.

]]> <![CDATA[Cap a una millor gestió de les migracions]]> Les fronteres de Ceuta i Melilla són punts d’entrada i sortida d’un alt nombre de persones que es mouen pels espais habilitats per creuar-les, i pateixen una forta pressió dels que intenten l’entrada de forma irregular a la zona espanyola.

]]>