10 Any rere any, des de fa dècades, milers de dones sortim al carrer vindicant, exigint, canvis socials per erradicar les desigualtats i les múltiples violències de gènere que, ancorades fermament en les estructures socials, no ens permeten vides plenament habitables. I malgrat la persistència tenaç de les mobilitzacions, que van molt més enllà d’un dia a l’any, encara ens sobren raons per sortir al carrer i dir que ja n’hi ha prou.

]]> Set anys de crisi, i de les polítiques antisocials imposades a la seva empara, ens han deixat una societat extremadament dual i precaritzada. Han sigut polítiques depredadores de drets bàsics i condicions de vida de la majoria de la població, que, això sí, han facilitat l’enriquiment d’uns pocs. Aquests darrers dies coneixíem les dades de la immoral bretxa salarial entre els directius de les empreses de l’Íbex, que cobren 158 vegades més que els seus treballadors i treballadores, i les seves plantilles, que, en l’altre extrem, han vist reduïts els seus salaris un 1,4%. Són els integrants d’aquesta minsa elit social els que sí que se’n han sortit, i molt bé, cal dir-ho, de la crisi. A la resta, la gran majoria social, la crisi ens ha portat a viure vides molt menys habitables, molt més precàries.

]]> Aquestes darreres setmanes hem pogut conèixer tot un seguit d’informacions i notícies que, en veure-les juntes, fan que la indignació i l’enuig prenguin dimensions insuportables.

]]>