<![CDATA[Ara Andorra - Ruben Wagensberg]]> 10 <![CDATA[El mirall de la vergonya]]> Fem un exercici d’imaginació. És divendres i hi ha un concert d’aquests que omplen el Palau Sant Jordi fins dalt. De sobte, el recinte es comença a inundar i s’ofega tota la gent que hi ha dins. Els dies següents, tota la premsa del món només parla d’això. Durant mesos, els governs d’arreu munten gabinets de crisi i inverteixen milionades per assegurar que mai es repeteixi una tragèdia d’aquesta magnitud. Imaginem, a més, que es descobrís que la major part de les morts es podrien haver evitat, però que els dirigents han sigut negligents a l’hora de respondre a l’emergència. Fins i tot, més tard, es demostra que en part són responsables de l’origen de la tragèdia. Doncs una cosa semblant és el que ha passat a la Mediterrània, amb un punt d’inflexió des del 2014, però ningú ha mogut un dit. Ni per evitar-ho, ni per corregir-ho. En tres anys han mort més de 15.000 persones (comptabilitzades). Al Palau n’hi caben 17.000.

]]> <![CDATA[La solidaritat no és voler-ho fer, sinó fer-ho]]>

Per a molts el 9 de maig és una data assenyalada. Avui fa just un any que algunes persones ens vam conèixer trepitjant per primera vegada els camps de refugiats de Grècia.

]]>