10 Parlo d’amor, d’amor intercultural, d’amor descolonial, d’amor revolucionari. I ho faig perquè estic casada amb un home africà, negre, immigrant, musulmà. M’he saltat la norma, he travessat la frontera. Des de fa dos anys construeixo amb l’altre una relació d’amor. I la construeixo des del privilegi blanc reproduint dinàmiques colonials i racistes, perquè en les interaccions més íntimes i quotidianes es produeixen i reprodueixen relacions de poder, reflex i constructores de les estructures socials que organitzen i regeixen la societat-món. I també perquè, encara que no ens agradi, mantenir una relació d’amor amb una persona racialitzada no ens allibera de manera automàtica del prejudici racial colonial. Un prejudici racial basat en la mentalitat europea i colonitzadora que va concebre (i continua concebent) el que és negre com a perillós, menys evolucionat, bestial, no-humà i incapaç d’estimar. Una mentalitat europea i colonitzadora que es construïa (i es continua construint) a si mateixa com a pura, evolucionada i intel·lectualment superior.

]]>