10 Sabem poca cosa de la situació de privació de llibertat de les conselleres de la Generalitat de Catalunya, Dolors Bassa i Meritxell Borràs, empresonades a Madrid. De les presons en general ja se’n sap poca cosa, però de les presons de dones encara menys, i per això el silenci sobre la seva realitat no ens estranya. Segueix el patró històric i sociològic que es repeteix sense interrupció, segle rere segle: la invisibilitat de les presons de dones i de les dones que hi són tancades, sempre relegades a un segon pla dins la realitat dels centres penitenciaris. L’experiència de viure una pena privativa de llibertat a les presons és molt dura per a tothom, però ho és encara molt més per a les dones, que la pateixen d’una manera més severa i colpidora. Els centres per a dones presenten trets específics que impliquen diferències significatives en les condicions de compliment penitenciari entre homes i dones, que, a més, comporten greus situacions discriminatòries. No només perquè en diverses qüestions se les tracta pitjor que als homes, sinó també per la forma sexista que adopta aquest tractament, com moltes investigadores feministes hem anat constatant al llarg dels anys.

]]>