10 Fa uns quants anys, quan a casa encara hi havia tres adolescents, un vespre mentre sopàvem em vaig engrescar i em vaig posar a xerrar sense parar sobre com era de brillant la novel·la d’una escriptora irlandesa que estava llegint. “Em faig creus que no hi hagis estat mai -va dir un dels meus fills-. Tant que t’agrada tot allò, em faig creus que no hagis viatjat mai a Anglaterra o a Irlanda”. “Home, és que és car -vaig dir-. Primer, no tenia diners i, després, tenia una colla de fills. A més, vosaltres necessiteu sabates més del que jo necessito anar a Irlanda. Un dia ja ho faré”. L’adolescent escèptic no va quedar satisfet amb aquesta resposta. “El pare va passar nou mesos viatjant per Europa en bici tot sol i encara no anava ni a la universitat -va replicar-. Tu també ho podries haver fet, si haguessis volgut”. És cert: el meu marit va guanyar els diners necessaris per recórrer Europa en bicicleta als dinou anys. Tot sol.

]]>