El que sé de l’Amèrica blanca rural es redueix bàsicament a les tres vegades que, als 8 anys, vaig anar de visita a la granja d’un amic a Butler County (Pennsilvània), una hora al nord de Pittsburgh, la ciutat on em vaig criar. Recordo grans extensions de terres de cultiu i un sol molt fort, però també recordo que no hi havia negres, ni hispans, ni jueus; ni ningú mig iranià i mig jueu, com jo. El pare del meu amic es va divertir rient-se del meu nom durant tot el sopar, pronunciant-lo en un munt de varietats, totes incorrectes. Vaig fer tots els possibles per corregir-lo educadament cada vegada, fins que al final em vaig adonar que estava participant en un joc que no tenia ni la més mínima possibilitat de guanyar. Em vaig aixecar de taula, vaig sortir corrents i me’n vaig anar a plorar entre els camps.