“Sembrar el terror”, traslladar la guerra a territori europeu, matar civils per venjar-se dels bombardejos a Síria i l’Iraq, són les respostes de l’Estat Islàmic, que no té avions però sí kamikazes fanatitzats disposats a morir. Per a les poblacions europees és una escenificació vívida, propera, d’un conflicte que creuen llunyà, abstracte, i les causes del qual desconeixen. Com a mètode de guerra total, el terrorisme representa un esdeveniment històric radicalment nou. Abans podia donar-se en remots camps de batalla; ara es perpetra i s’incentiva dins de les mateixes ciutats europees. La batalla d’ allà és també aquí. Els mitjans de comunicació i internet asseguren una projecció universal a qualsevol acte sagnant; serveixen, paradoxalment, com a eines de propaganda del que denuncien. És la fi de la innocència dels pobles, d’ara endavant considerats col·lectivament i directament responsables de les accions dels seus governs. En l’època de la informació global, l’originalitat salvatge del terrorisme entra a totes les llars.