Recordo un dia gloriós al Parlament de Catalunya. Era el 27 de novembre de 2014; allò que en diem el sector de l’audiovisual -format per productors, directors, guionistes, actors, tècnics, responsables de les universitats on s’ensenya l’ofici, representants dels laboratoris d’imatge i de so- era al fons de la sala i a dalt. A baix, els parlamentaris votaven una llei per tenir un impost que va ser batejat com “la taxa del cinema”. Un moment de gran expectació... Comencen a votar els parlamentaris i els punts verds van creixent. No hi ha punts vermells: la taxa és aprovada per 104 vots de CiU, ERC, ICV-EUiA, el PSC i la CUP, i amb l’abstenció de Ciutadans i el PPC. Els parlamentaris es giren, tots, i aplaudeixen els professionals; els professionals, emocionats, aplaudeixen els parlamentaris. Mai no s’havia vist aplaudir un impost d’aquesta manera en aquest Parlament, em diu el conseller d’Economia Andreu Mas-Colell!