<![CDATA[Ara Andorra - Alfred Bosch]]> 10 <![CDATA[Fem un altre salt olímpic?]]> Vaig viure els Jocs Olímpics de Barcelona amb molta intensitat; de ben jove hi vaig treballar més de vuit anys, començant amb els primers batecs de la candidatura i arribant fins al desmuntatge de l’esdeveniment. Per a mi va ser un aprenentatge privilegiat treballar als fogons on es cuinava la transformació de la nostra ciutat. De l’experiència en voldria destacar dos moments.

]]> <![CDATA[Sant Antoni com a símptoma]]> El debat sobre el futur del barri de Sant Antoni s’ha convertit en el millor exemple d’un dels grans problemes que assetgen la ciutat. El cas de Sant Antoni demostra com un espai d’èxit que havia de servir per tornar la dignitat als paradistes, per recuperar un espai històric de la ciutat i per fer que els veïns tinguessin un nou centre sobre el qual reforçar la seva comunitat, ha vist com la baula més dèbil (el veí, el llogater) perd la raó de ser. Ens trobem immersos en un procés ja no de gentrificació sinó d’expulsió davant fenòmens com els pisos turístics o l’increment desorbitat dels lloguers. Un fenomen doble, ja sigui per l’intent dels propietaris d’aconseguir un preu més alt o per la compra d’edificis sencers per part de fons d’inversió que han vist com Barcelona, i Sant Antoni en particular, es convertia en la recomanació d’inversió dels voltors econòmics.

]]> <![CDATA[Carta oberta d'Alfred Bosch a Ada Colau i els seus seguidors: "No abandonis el somni"]]>

Què estàs fent, Ada? No comparteixo el que estàs fent.

]]> <![CDATA[L’independentisme no entén Barcelona?]]> Dos anys i mig al Congrés espanyol m’han convençut, decret a decret i garrotada a garrotada, que la condició de capital d’estat és la millor eina que existeix per canviar i millorar una gran ciutat. O diguem-ho a la inversa: la manca de capitalitat, el fet de no comptar amb un estat propi o d’haver de suportar un estat en contra, pot arribar a dificultar molt la vida d’una metròpoli europea.

]]>