Cada matí, quan camino per Brooklyn, els homes em volen parar, atrets pel meu cos. “Ei, tu! Ets molt guapa. ¿Tens un minut?” “Hosti, tens un bon cul! Com et dius? Em dones el teu telèfon?” Normalment somric respectuosament i continuo caminant. Sovint sento passos darrere meu. Em sento afalagada però també tinc por. M’agrada que em diguin que soc guapa, però no sé què passarà quan aquesta persona se m’acosti.