10 Sembla que revifa el debat sobre política universitària. Si no recordo malament, el darrer debat sobre governança -almenys als mitjans- es va produir el 2010, quan els presidents dels consells socials de les universitats públiques catalanes van plantejar deixar el govern de la universitat en mans d’un professional aliè a l’àmbit acadèmic nomenat pel Parlament. Ara el Llibre blanc sobre educació de la CEOE proposa que els empresaris participin en el disseny dels títols universitaris al costat del ministeri i els rectors i rectores, i reclama desgravacions fiscals per als qui optin per un centre privat en l’educació obligatòria. També recentment un economista català denunciava la solitud dels rectors a l’hora de reivindicar que s’augmenti la despesa universitària de la Generalitat, i es preguntava si realment la societat catalana considera aquesta despesa prioritària, més quan la competitivitat deriva de la innovació i la transferència de tecnologia, que requereixen -segons ell- més inversió de la Generalitat. I encara més recent: a Andalusia prometen universitat gratuïta per als bons estudiants. Una altra cosa serà qui la paga i com.

]]> El turisme té a Espanya un impacte econòmic evident: més de 75 milions de visitants el 2016 que van gastar uns 77.000 milions d’euros en un país que ocupa el tercer lloc mundial en aquest àmbit, segons dades publicades. Són xifres força importants en comparació amb altres sectors considerats impulsors de la recerca (el biotecnològic, les TIC o l’anomenada emprenedoria). Sense desmerèixer la importància d’aquests sectors per al benestar del país, és obvi que el turisme també en té, encara que no és del tot mèrit propi: el clima i la inseguretat en altres països hi han ajudat força. És, per tant, estratègic per al sector no fiar el futur a factors externs i potenciar els interns, com per exemple la recerca.

]]> La mort de dos agents rurals a mans d’un caçador, presumpte autor dels trets, que segons ha avançat el conseller d’Interior no tenia llicència per utilitzar l’arma, encara que sí que en tenia per utilitzar altres tipus d’armes, sembla que ha reobert el debat sobre si els agents rurals han de ser, o no, un cos permanentment armat.

]]>