Fa temps que dic que en el debat públic hi sobra dret constitucional i hi falta filosofia del dret. En el meu cas, em considero afortunat d’haver començat els meus estudis jurídics per la part filosòfica, de la mà del gran professor Roberto Gargarella. A més de bon docent, és autor d’un llibre que avui tothom hauria de llegir abans d’opinar sobre certs esdeveniments polítics: La justicia frente al Gobierno.

Estam en un moment extraordinari, en què per a molta gent la legalitat està deixant de ser la mesura del que està bé o malament, del que és just o injust. És cert que l’statu quo apel·la a la llei per fer front a les forces de canvi, acusant d’il·legítima qualsevol proposta política que se situï fora del marc legal vigent. Però a Catalunya especialment creix la consciència que no tot el que és legal és just ni tot el que és just és (encara) legal.

El plantejament plebiscitari del 27-S, en què les forces majoritàries aposten per proclamar la independència si guanyen, convida a anar més enllà en el debat polític, jurídic i filosòfic sobre el dret a la secessió. En campanya sens dubte se’n parlarà, però si fins ara no hem arribat a un acord, potser és millor acceptar que ens trobam en el terreny del desacord raonable.