Fa poc em va aparèixer la cara de Marine Le Pen a la pantalla de l’ordinador. El peu de foto deia: “Marine Le Pen, a la segona volta”. La líder del Front Nacional havia arribat a la segona volta de les eleccions presidencials. De seguida vaig pensar en el meu pare, que era a 150 quilòmetres de distància. Me’l vaig imaginar esclatant d’alegria davant la tele: la mateixa alegria que va sentir el 2002, quan Jean-Marie Le Pen, anterior líder de l’FN, també va arribar a la segona volta. Recordo que el meu pare va cridar “Guanyarem!” amb llàgrimes als ulls.