El prestigi dels experts -i especialment el dels economistes- passa per un mal moment. En les democràcies avançades els experts ja no són respectats com ho eren fa unes dècades. Els Estats Units han elegit un president que -contra el consens científic unànime- diu que el canvi climàtic és un mite i que posar barreres al comerç promourà el creixement i l’ocupació. Tot i que el 90% dels economistes professionals britànics afirmaven que sortir de la UE perjudicaria greument la prosperitat de la Gran Bretanya, una majoria dels seus conciutadans van preferir ignorar-los i votar a favor del Brexit.

En paraules del còmic nord-americà Bill Maher, en el referèndum del Brexit “el 52% va votar per orgull i prejudici i el 48% va votar per sentit i sensibilitat ”. A mesura que passin les setmanes el govern de Londres s’hauria d’anar movent per posar en escena persuasió, però no sembla que la primera ministra Theresa May estigui per la feina.

Entre retrats del rei socarrimats i excursions a Madrid, la CUP ha donat llum verda al debat dels pressupostos de la Generalitat per al 2017. Ja ha avisat, però, que seguirà reclamant augments dels tipus de l’IRPF per a les rendes superiors als 60.000 euros. Els propers mesos seguirem sentint veus, i no només les de la CUP, que reclamaran apujar els impostos dels rics, i discussions sobre si els rics són els qui declaren 60.000 euros o bé els qui en declaren 90.000 o 120.000.