La desigualtat que pateixen les dones és fruit de la posició subordinada que ocupen en la societat patriarcal i androcèntrica en la qual vivim. Un reflex d’aquesta subordinació i desigualtat és la utilització del cos femení com un objecte al servei de l’home. Aquesta cosificació i instrumentalització del cos femení també està associada a un procés d’alienació de la dona. El mateix sistema de poder impedeix que el subjecte cosificat pugui pensar i reflexionar lliurement sobre la seva situació al servei del poder. La dona és objectivada, es converteix en l’instrument de l’altre, sense dret, ni pensament, ni paraula.