<![CDATA[Ara Andorra - Nazanin Armanian]]> 10 <![CDATA[El mercat de ventres de lloguer de l’Orient]]> Mentre el Vaticà prohibeix la maternitat subrogada, i no precisament des de la defensa dels drets de la dona, les autoritats patriarcals jueves i musulmanes del Pròxim Orient la legitimen, amb matisos.

]]> <![CDATA[Hussein Obama i l’islam polític: la fi d’una relació tempestuosa]]> Ni en els seus millors somnis els musulmans del món podien imaginar que un dia un president dels Estats Units portaria el nom del net del profeta de l’islam, Hussein Ibn Ali (626- 680), el segon sant del xiisme, l’assassinat del qual, en una emboscada, segueixen plorant en el dia de l’Aixura. Després de vuit anys d’una política errònia cap a l’anomenat món islàmic, Barack Hussein Obama deixa el timó de la superpotència a un cristià presbiterià dominical antimusulmà. No obstant, no s’espera que la intel·ligència emocional i el coeficient intel·lectual de Donald Trump influeixin en la política exterior de l’establishment dels EUA: l’enemic seguirà sent la Xina, i per contenir-la s’utilitzarà qualsevol mitjà, incloent-hi l’islam, el budisme i el petroli.

]]> <![CDATA[Els feminismes religiosos no són feminismes]]>

Tot i les seves pretensions aglutinadores i universalistes, les religions (cal no confondre-les amb l’espiritualitat), que no deixen de ser ideologies elaborades en defensa dels interessos de determinats grups ètnics, classes i gèneres, són juntament amb els mercats els dos principals enemics dels drets de la dona al món. L’assalt del neoliberalisme als sous i als serveis socials ha estat com un regal per a les institucions religioses, que veuen com milions de treballadores tornen a ser esclaves del senyor de la llar i del cel i, desesperades, recuperen els amics invisibles de temps enrere.

]]> <![CDATA[Un impossible estat del Kurdistan]]> Avui en dia el naixement d’un nou país no depèn de la voluntat dels seus habitants sinó del reconeixement de les potències mundials. L’últim a ingressar a l’ONU va ser el Sudan del Sud, i no Palestina o el Kurdistan.

]]> <![CDATA[Mossul: última fase de la desintegració de l’Iraq?]]>

Barack Obama tanca el seu mandat incomplint una promesa més: enviant noves tropes a l’Iraq sota el pretext d’alliberar Mossul -ahir s’hi va confirmar la mort del primer soldat nord-americà-, que des del 2014 està ocupada per l’Estat Islàmic (EI). La retransmissió televisiva de l’atac a la ciutat iraquiana contrasta amb el bombardeig silenciat sobre el Iemen. I queden dues preguntes en l’aire. Primera: si els Estats Units van permetre que una petita banda armada sense ni tan sols un avió ocupés milers de quilòmetres del país que era la seva colònia des del 2003, i durant dos anys no van intentar alliberar-la, per què ara? I segona: el 1991, durant només sis setmanes, Bush pare va destruir gairebé tot l’Iraq. Per què Obama parla de “mesos” per alliberar una ciutat?

]]> <![CDATA[El vel, el burquini i l’abraçada de l’ós de les feministes europees]]> L’abraçada de l’ós és una mostra d’afecte que destrossa les costelles de qui la rep. En aquesta categoria hi entra la defensa del vel, el burca i el burquini per a les dones “musulmanes” per part d’un sector del feminisme europeu i els islamòlegs progressistes. Basen els seus arguments, des d’una esquizofrènia ideològica i des del relativisme cultural, en els principis de la “llibertat religiosa” i la “sobirania de la dona sobre el seu cos”. Parlen d’una “dona musulmana” desubicada en el temps i el lloc i després agafen els seus coneixements sobre les immigrants o alguna excolònia que han visitat i els extrapolen a mig centenar d’estats que inclouen Nigèria, Malàisia o el Tadjikistan. ¿Algun analista s’atreviria a identificar la situació de les dones de la Rússia cristiana amb les del Perú? ¿Saben que l’Iran tenia el 1923 un ministre comunista? ¿O que el 1968 va tenir la doctora Farrokhroo Parsa com a ministra d’Educació? ¿O que el 1974 tenia un ministeri d’Assumptes de la Dona? ¿O que les iranianes, les egípcies, les turques i les libaneses de la dècada dels 60 anaven a la platja en banyador?

]]> <![CDATA[Iran: el vel dels homes i el desvelament de les dones]]>

Amb 36 anys de retard, els homes iranians s’apunten a la lluita de les dones contra la indumentària imposada per la teocràcia islàmica que es va instal·lar sobre les restes de la fracassada revolució del 1979. Després de l’èxit de la campanya La meva sigil·losa llibertat, que va llançar el 2004 i en què convidava les dones a treure’s el vel utilitzant la xarxa, la periodista iraniana Masih Alinejad, establerta a l’estranger, en convoca una altra amb el hashtag #MenInHijab [Homes en jihab] perquè els homes mostrin la seva solidaritat amb les dones publicant fotos seves amb el cap cobert amb el vel en defensa d’una societat lliure de coacció, crueltat i injustícia legalitzades. Segons el govern iranià, només el 2014 uns 3,6 milions de dones van ser advertides, multades o detingudes, pel seu “mal vel”, per homes vestits com volien i amb els cabells a l’aire.

]]>