10 La Federació de Gremis d’Editors Espanyols, amb dades del 2015, torna a alertar en un informe sobre l’estancament de la lectura i exigeix un pla per augmentar el percentatge de lectors: el 39% no van llegir cap llibre aquell any. Quina credibilitat pot tenir un crit d’alarma efectuat per una part interessada? No veiem casos semblants, per exemple, del ram dels fuets dient, en grans titulars: “Els fabricants de fuet alerten en un informe de l’estancament del consum de fuet”. Ja està bé que els editors es queixin. Però també que si el crit d’alarma el dona només la part interessada, precisament per això, perd credibilitat. Hi estem acostumats, com que es tracta del món de la cultura, es troba més o menys normal. Repeteixo, si es parlés de fuets sonaria estranyíssim, es veuria una campanya legítima de màrqueting i publicitat a favor del fuet, feta per la gent que guanya diners comercialitzant fuet. Res a dir-hi. Quan es tracta de llibres, això no passa. I és una llàstima perquè les queixes contínues del gremi haurien d’anar acompanyades del mateix esforç per part d’altres sectors culturals. Molt més impactant seria que la universitat, amb tot el que representa, fos qui elevés aquesta queixa. O un sindicat d’estudiants. Imaginin-s’ho: “El sindicat d’estudiants tal o tal altre fa un toc d’alerta sobre l’estancament de la lectura”. Seria impactant. O que ho fes un reportatge a fons emès per TV3 en què el gremi d’editors fos una simple peça més dels que es consideren perjudicats.

]]>