<![CDATA[Ara Andorra - Heribert Padrol]]> 10 <![CDATA[La importància de la fiscalitat (i del frau)]]>

Quins són els factors clau per aconseguir més implicació de la societat en el finançament d’activitats d’interès general? Activitats en l’àmbit social, de recerca o de promoció de les arts, entre moltes altres.

]]> <![CDATA[Petroli i política (i 2)]]> El 26 de desembre passat vaig escriure en aquest diari un article en què afirmava que una de les causes de la forta reducció del preu del petroli pot ser el conflicte existencial entre l’Aràbia Saudita, sunnita, i l’Iran, xiïta. El paper de l’Aràbia Saudita va ser clau perquè l’OPEP, el 27 de novembre, decidís no reduir la producció de petroli, impedint així una recuperació del seu preu. El context en què es va prendre aquesta decisió és el de les negociacions sobre el programa d’energia nuclear de l’Iran, que haurien d’acabar a finals de juny d’aquest 2015. L’impacte regional i mundial que pot tenir el desenllaç d’aquestes converses és prou conegut, tot i que no sempre adequadament valorat. La reducció del preu del cru, juntament amb els efectes de les sancions econòmiques internacionals, està afectant fortament l’economia iraniana, una situació que en bona lògica pot afeblir la seva posició negociadora pel que fa al programa nuclear.

]]> <![CDATA[Els independentistes d’última hora]]> Hi ha arguments que només sentir-los fan que una alarma soni dintre meu. És com quan un sent una nota dissonant, que desafina profundament i que, per tal motiu, la captes encara que no vulguis, encara que no estiguis plenament atent al que s’està dient.

]]> <![CDATA[Petroli i política]]> És incomplet intentar explicar la recent evolució a la baixa del preu del petroli sense incorporar a l’anàlisi la raó política. Els preus del petroli es veuen afectats per diferents factors: la demanda, l’oferta, les finances globals i la seguretat internacional. Aquest últim factor pot estar jugant un paper clau en la caiguda de preus d’aquest 2014. Per analitzar-ho, cal repassar una sèrie de fets i valorar els seus possibles efectes.

]]> <![CDATA[Insults, futbol i política]]> L’escriptor anglès Nick Hornby va escriure un llibre l’any 1993 en què explicava la seva passió pel futbol i, en particular, per l’Arsenal. Porta per títol Fever Pitch (traduït com a Febre a les grades ). Una de les experiències que descriu la va viure en el partit Derby County - Arsenal, el 26 de febrer de 1972. Després d’explicar com era de difícil veure els partits fora de casa (“Ser a la zona reservada per als visitants no era garantia de protecció; de fet, d’aquesta manera només informaves els contraris de la teva identitat. I col·locar-se a l’altre extrem era igual de perillós...”) i els insults que els aficionats locals proferien a l’estrella de l’Arsenal, Charlie George, acaba explicant el que va passar quan aquest últim va marcar el seu segon gol (el partit va acabar amb empat a 2): “Jo comprenia que Charlie era un futbolista professional, i que si tenia una ocasió de marcar, la nostra ja feble seguretat física no s’havia de prendre en consideració. Fins aquí, tot clar. Ara bé, que fos absolutament essencial celebrar el gol corrent cap als fans del Derby -en la companyia dels quals, sense perdre de vista els seus grunyits i insults, el seu odi [...], havíem de passar la resta de la tarda- dedicant-los un ambigu gest de victòria amb els dits [...], això ja és molt més fosc”.

]]> <![CDATA[Matrix o l’Espanya il·lusòria]]>

“I si no surt bé això de la independència?” Sovint sento aquesta pregunta feta des del dubte de si serem capaços de construir un nou estat que funcioni. Em sorprèn. Em sorprèn perquè molta gent ho pregunta contraposant aquest escenari a un estat que, segons ells, funciona. L’estat espanyol. És evident que Espanya funciona millor que Síria i que molts altres estats, no vull fer demagògia. Però realment funciona adequadament? És molt obvi que no és així.

]]> <![CDATA[El govern dels funcionaris]]> És ben conegut que el govern espanyol està integrat fonamentalment per alts funcionaris dels cossos de l’Estat. Conegut i força comentat. Jo mateix en vaig parlar en un article publicat en aquest diari fa uns mesos. Feia referència a les dificultats que aquest perfil que tenen molts dels seus membres pot comportar a l’hora d’introduir reformes estructurals en les institucions públiques espanyoles.

]]> <![CDATA[Les raons de Putin]]> Què és el que guia Putin? ¿Un anhel imperialista, el desig messiànic de reconstruir alguna cosa semblant a l’antiga URSS? Més enllà de perfils personals de lideratge, sembla raonable considerar que Putin té molt presents les circumstàncies que van fer caure el seu predecessor, Borís Ieltsin, i que intenta no repetir-les. Putin va substituir Ieltsin per la pèrdua absoluta de pes internacional de Rússia, que es va posar clarament de manifest en la Guerra de Kosovo, combinada amb una situació econòmica dolenta. Rússia era aliada de Sèrbia i no volia que l’OTAN ataqués aquest país. Ni va evitar l’atac ni va poder participar de manera rellevant en la política del període posterior a la guerra. La sensació d’humiliació exterior, juntament amb una difícil situació econòmica, va fer caure l’antecessor de Putin.

]]> <![CDATA[Alemanya i l’energia: una aposta arriscada]]> Hi ha un debat constant sobre la política econòmica d’Alemanya. Tant pel que fa a possibles mesures que ha de prendre per estimular la seva demanda interna, com pel que fa a les limitacions que sembla que imposa a la política desenvolupada pel Banc Central Europeu a causa del seu lideratge dins la UE i del mateix marc regulador de la institució que presideix Mario Draghi.

]]> <![CDATA[Votar el 9-N]]> Li convé al procés català votar el 9-N en les circumstàncies actuals? Tot i que molts volem fer-ho, cal pensar si és el camí més adequat per assolir aquest objectiu col·lectiu.

]]> <![CDATA[Aquae Sextiae]]>

L’any 105 aC Roma s’enfrontava a una situació molt delicada. Els anys anteriors els seus exèrcits havien patit un seguit de desfetes a mans dels teutons i els cimbres, que van culminar amb la batalla d’Arausio, que va suposar una derrota absoluta de les legions comandades pels cònsols Mal·li i Cepió. Roma va quedar exposada a una més que probable invasió. Un dels motius fonamentals que expliquen aquest seguit de derrotes és l’arrogància i incompetència (acostumen a anar juntes) dels aristòcrates que comandaven els diferents exèrcits romans que, al llarg de 10 anys, es van enfrontar als seus enemics.

]]> <![CDATA[Canvis que són necessaris: el cas de Singapur]]> En un recent viatge a Singapur em va cridar l’atenció una idea que em van repetir diverses persones: “A Singapur estem molt ben gestionats”. I he de reconèixer que em va semblar que tenien raó. Passar del que s’anomenava Tercer Món a tenir el tercer PIB per càpita mundial l’any 2014, en paritat de poder adquisitiu (64.628 dòlars per 30.740 pel que fa a Espanya, segons estimacions de l’FMI), sent el cinquè país menys corrupte del món segons Transparency International, no és fàcil. Sobretot considerant les dificultats i amenaces a què s’enfrontava aquest petit estat de 2 milions d’habitants (ara més de 5) l’any que va assolir la independència, el 1965. La major part dels pronòstics no eren gaire optimistes pel que feia a la seva viabilitat social i econòmica o, fins i tot, al manteniment del seu estatus independent.

]]> <![CDATA[Un plantejament erroni]]> Fa uns mesos vaig tenir, a Madrid, una interessant conversa amb un amic sobre el procés que es viu a Catalunya. La recordo per dos motius. El primer, perquè aquesta persona és reflexiva, intel·ligent i educada, i això sempre és un magnífic punt de partida sigui quin sigui el tema del qual es parli. I, en segon lloc, per un determinat argument que va fer servir i que em va impactar.

]]> <![CDATA[La consulta a Catalunya es va pronosticar l’any 1995]]> En l’article d’avui els voldria parlar d’un llibre que es va escriure fa 19 anys. Porta per títol El futuro de España i l’autor és Diego Hidalgo. Com que és una persona que valora molt la discreció, només diré d’ell que és un reconegut intel·lectual i filantrop, amb qui sempre és un extraordinari plaer conversar.

]]> <![CDATA[Llenya al mosso]]> Fa uns mesos un amic em va explicar el que havia dit un ministre de l’actual govern espanyol en un sopar privat a Madrid. Li havien preguntat si, tal com estava evolucionant la situació a Catalunya, el govern es podria arribar a plantejar la suspensió de l’autonomia. Ell va contestar que no ho veia possible, però que l’actuació que no podia descartar-se podria consistir en la recuperació de les competències de policia, perquè amb el control estatal de la policia catalana i “una adequada llei de seguretat ciutadana” l’expressió popular de suport al procés català quedaria seriosament afectada i reduïda. I sense aquest suport ell entenia que el procés quedaria molt afeblit.

]]> <![CDATA[Willy Meyer i les ‘sicav’]]> Estem envoltats de falses veritats, que només ho són de manera aparent o a mitges. Però, pel fet de repetir-les una vegada i una altra, acaben sent àmpliament acceptades, amb poca o nul·la controvèrsia.

]]> <![CDATA[Poc espai per a la ingenuïtat]]> L’any 2015 és any d’eleccions a Espanya: municipals, autonòmiques i també al Parlament espanyol. Potser també d’eleccions plebiscitàries al nostre país, però ara per ara aquesta última possibilitat és només una hipòtesi.

]]> <![CDATA[El poder de l’alt funcionariat de l’Estat]]>

Són moltes les anècdotes i experiències que una persona s’emporta després d’haver treballat gairebé deu anys en una organització. El meu cas, després d’haver estat durant aquest període de temps a l’Agència Tributària de l’Estat, els tres últims en una direcció general a Madrid, no és una excepció. Amb la particularitat que moltes de les anècdotes que vaig viure estan relacionades amb el poder de l’Estat.

]]> <![CDATA[Menys butlletí oficial, sisplau]]>

Hi ha un mal costum fortament arrelat en la manera de fer política a Espanya. I caldria anar-hi amb compte en el procés de construcció d’un estat propi, com també crec que haurien de tenir-ho present els hipotètics regeneracionistes espanyols. Aquest mal hàbit consisteix a considerar que el Butlletí Oficial de l’Estat, el diari oficial de torn, ho pot tot a l’hora de fer política.

]]> <![CDATA[Espanya i la falsa normalitat]]> Fa poques setmanes vaig visitar un dels països amb més dificultats socials i econòmiques del Sud-est Asiàtic. Una de les primeres coses que em va dir el guia després de recollir-me a l’aeroport va ser la següent: “Ja sé que vostè ve d’Espanya, un país molt corrupte, però tot i això vagi amb compte. El nivell de corrupció aquí és molt superior al que pugui estar acostumat. Sigui prudent si un policia se li acosta i comença a parlar amb vostè, potser li acabarà demanant diners”. Reconec que em va impactar, no tant per l’advertència pròpiament dita com per la referència al nivell de corrupció espanyol.

]]>