Quan el temps acompanya, una marea humana envaeix el Parc de la Ciutadella. Una multitud que passeja, s’estira a l’herba, rema al llac o toca instruments exòtics, totalment aliena a la profunditat patrimonial i històrica que l’envolta. Sota terra, les arrels abracen tant les restes del 1714 com les dels baluards i els glacis que els borbònics hi van construir a sobre. En superfície, l’antic arsenal ha esdevingut Parlament, el palau de governador és una escola, l’església militar roman immutable, el primer museu de Barcelona aixopluga una legió de sensesostre, l’umbracle es veu desbordat per les seves plantes, el castell-restaurant-museu cau a trossos, la galeria de màquines s’omple de fems de cavall, el dipòsit d’aigua guarda llibres i la casa de feres ha esdevingut oficines. Res, però, informa, mostra o explica què, quan i per què es van construir o què van significar en el seu moment la majoria d’aquests elements.