10 El planeta té una capacitat limitada per regenerar els recursos que anualment consumim. “La Terra ja no dóna l’abast. Si es manté el ritme de consum actual, l’any 2030 faran falta dos planetes per satisfer les necessitats de la població mundial, i tres l’any 2050”. La frase és de Mathis Wackernagel, l’inventor del concepte petjada ecològica, una expressió que ha fet fortuna i serveix per alertar la humanitat sencera del risc de col·lapse ambiental. D’altra banda, malgrat el recent ascens d’alguns negacionistes, és una evidència científica que el clima està canviant. El 2016 serà, molt probablement, l’any més càlid de la història, de manera que 16 dels 17 registres més elevats des que hi ha mesuraments disponibles correspondran al segle XXI. I en l’àmbit social les dades no són pas més encoratjadores. L’informe d’Intermon Oxfam Una economia al servei de l’1%, publicat el gener d’enguany, afirma: “L’escletxa entre rics i pobres està assolint nous màxims. L’1% més ric de la població mundial acumula més riquesa que el 99% restant [...]. El 2015 les 62 persones més riques del món posseïen la mateixa riquesa que els 3.600 milions més pobres del planeta”.

]]> Tant de bo ens equivoquéssim, però tot sembla indicar que, un cop més, deixarem passar les eleccions del 26-J sense haver tingut un debat públic, amb un mínim de profunditat i rigor, sobre els grans reptes del país, ja siguin econòmics, socials, educatius, ambientals o d’infraestructures. En aquest sentit, resulta pertinent fer-se algunes preguntes. ¿Com es forma l’opinió pública sobre qüestions com, per exemple, l’atur estructural, el futur de les pensions o el model energètic? ¿Existeix realment un interès ciutadà sobre aquestes qüestions? Quin sentit tenen les campanyes electorals si no serveixen per promoure una veritable deliberació col·lectiva sobre els principals temes de l’agenda pública? I si no hi ha debat, ni arguments sòlids, ni informació disponible... ¿amb quins criteris vota la gent?

]]> L'alarma ha saltat recentment en forma de titular: "Espanya s'enfonsa en el rànquing de corrupció". Així encapçalava aquest diari la notícia sobre els resultats de l'Índex de Percepció de la Corrupció 2013, publicat el 3 de desembre per l'ONG alemanya Transparència Internacional. L'estudi assenyala la pèrdua de 10 posicions per part de l'estat espanyol (de la 30a a la 40a), d'entre els 175 països analitzats, per darrere de Botswana, Qatar, Brunei o Costa Rica a nivell internacional, i en 19a posició dins de la UE, és a dir: pitjor que Estònia, Xipre i Portugal.

]]>