Al conjunt de Catalunya un 94% del territori és sòl no urbanitzable, és a dir, està considerat incompatible amb el desenvolupament urbà, ja sigui perquè és mereixedor de protecció especial o bé perquè la seva urbanització aniria en contra del desenvolupament sostenible del territori. Existeix, doncs, cert consens polític i social d’establir com a prioritària la necessitat de preservar-lo i protegir-lo, amb la voluntat de reservar aquest també anomenat medi rural per als usos propis de l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels recursos naturals.